Fa temps em preguntava que volia dir solidaritat, doncs bé, aquesta matinada s'ha perdut una gran part d'aquesta paraula, o més ben dit, d'aquesta acció.
Ara penso que si cadascú de nosaltres aportés encara que fós, una mil·lèssima part de la nostra vida a ajudar als altres, i no a posar més obstacles al camí de construir un món millor per a tothom, la solidaritat seria molt més en aquest món. Ja que cada persona té una visió diferent del mot SOLIDARITAT, per tant, qui encara avui dia tingui dubtes, que agafi com a model a seguir en Vicenç Ferrer, un home del qual es poden aprendre moltes coses de com ser de veritat una persona solidària.

Així doncs, siguis on siguis, un petó ben gran. La gent com tú mai mor, sempre queden els records i la feina ben feta.

Feia temps que no escrivia degut als exàmens finals de millora de nota, que espero que m'hagin anat bé... però el tema d'avui no és això sinó que ja estem a 19 de juny, i això vol dir que queden sis dies per a què arribin els nens i nenes saharauis.

La veritat és que ja en tinc de ganes de que vinguin, sobretot la Fatma, que l'he trobat molt a faltar durant aquest temps. Però alhora no vull que arribi aquest dia, perquè per altra banda acabem l'escola, i hi haurà gent que no la tornaré a veure, ja que ara els nostres camins es diversifiquen, i cadascú segueix amb els seus estudis, tant batxillerat, com móduls, com d'altres...

Així que espero que la Fatma m'alegri aquest estiu sobretot amb el seu carisme, i el seu bon humor (a vegades té un mal geni.. bé com totes le snenes saharauis..)

Així doncs, estaré contant els dies que falten per a que arribi...

Manu, per tu, perquè vegis que si que em poso melhfa

viatge al Sàhara!

de moment només poso fotos del viatge, ja que encara no tinc ànims d'escriure res de res.
Budda Aali (el pare)

la Hurria, la Hassina, i jo a la cuina

ma cosina Hassina


posta de sol


la Meimuna


ma germana (Hurria)

a casa de la Fatma Mohamed

prenent la fresca i mentrestant, fent el te a les fosques

la henna


jo i ma germana Hurria

en Selma

la Fati

unes horetes abans de marxar

unes horetes i me'n vaig als campaments!!

doncs sí, me'n vaig. Després de dos anyets hi torno a anar. Ja era hora, la veritat, és que tenim inmenses ganes d'estar allà i trepitgar la desitjada sorra.
En fi, quan torni dels campaments, penjaré fotos.


Em queden unes 6 horetes per agafar l'avió si no són més. El "pal", és l'espera de l'avió, de les maletes, del camió... però més igual, em posaré a dormir, i se'm farà més curt... desitjo estar ja allà.

això és democràcia??

cliqueu a sobre de la imatge per veure-ho més gran

manifestació a Barcelona

aquí us deixo algunes fotografies de la manifestació:






cliqueu a sobre de la imatge per poder llegir el text

Manifestacions arreu dels Països Catalans contra la massacre a Gaza i pel boicot a Israel

manifestació: 10 de gener a les 17h a la Pl. Universitat

cliqueu aquí per entrar a la seva pàgina.

el meu primer viatge

Ara que ja han tornat els vols des de tota la península cap el Sàhara, recordo el meu primer viatge, ja fa més de sis anys. Només tenia 9 anys i el meu germà 6, recordo tots els preparatius, maletes: que posem? Li preguntava jo als meus pares, i ells només reien i em deien tranquil·la que ens faltarà lloc. Desprès els nervis dels meus pares d’enviar per fax la documentació que no passava, d’ingrés dels diners etc.

Va arribar el dia, ens anàvem cap el Sàhara, a l’escola tothom estava realment impressionat i em deien que m’ho passés molt bé i que volien que els portés fotos per veure el desert. A l’aeroport, no sé quantes hores vam estar esperant abans de pujar a l’avió, els nervis cada minut que passava eren més forts, i el meu germà no parava de preguntar quan marxem, quan marxem. Vam fer cua per embarcar la maleta, cua per donar-nos la tarja d’embarc, cua per pujar a l’avió, però jo pensava: val la pena fer-la perquè anem a conèixer la resta de la família. I efectivament.

A l’arribar a Tindouf, allò sí que em va fer por, militars amb pistoles a la pista d’aterratge, mai havia vist res semblant excepte per la tele... havíem d’anar en fila, res de corre. Més tard vam fer més cua per passar la duana, el militar recordo que quan ens va veure (a mi i al meu germà) va començar a preguntar pels estudis, quin curs feu, com us van les notes?... recordo que també ens va preguntar: on aneu? a ausserd, dajla, 27 de febrer, smara, aayun, jo no entenia res, i pensava perquè fa aquestes preguntes? De fet, tampoc vaig entendre les preguntes que em feien, perquè ho deia en franc´`es però el meu pare i la meva mare ens ho anaven traduint tot...

Desprès de passar la duana, apa més cua! Les maletes, en una sala súper petita, estaven totes les persones del vol i totes les maletes, nosaltres amb ma mare, que ens vam quedar en un racó i mon pare quan trobava una maleta ens la passava. Quan vam tenir les quatre maletes, apa més cua, pensava que no arribàvem mai. Passar pels militars i si no tenies sort, et feien obrir la maleta o la motxilla, a nosaltres quasi ens fan obrir una de les maletes que dúiem, però no sé perquè quan em van veure(suposo que feia cara de cansada) van dir mademoiselle passe passe, jo vaig suposar que ens deixaven passar i mon pare va dir: passeu Alba i Aleix que no ens les miren, seguidament l’altre sala on està la porta de sortida, un desgavell, les persones més les maletes tots allà apinyats, els camions encara no havien arribat, i el meu germà que continuava preguntant quan anem a casa de Mahfoud, tampoc recordo quan de temps vam estar esperant als camions però se’m va fer llarguíssim. Ja quedava poc per conèixer l’altre part de la família. Mentres esperàvem es va apropar un militar a nosaltres, i amb un somriure d’orella a orella ens va preguntar si teníem gana, (el meu germà i a mi) al dir-li que si va tornar amb una coca cola i una bossa de patates per cadascun. Vaig pensar això pinta molt bé, un militar amb pistoles i donant beguda i patates a dos nens... al·lucinant. Al arribar els camions van cridar per wilayas, nosaltres vam pujar al camió que duia a Ausserd . El trajecte no el recordo gens llarg perquè tots tres excepte ma mare ens vam quedar dormits.

Quan vam arribar a Ausserd ens va despertar. Ja em arribat, va dir. Vam baixar del camió, vaig donar un cop d’ull al meu voltant, s’estava fent de dia. La meva vista va començar a buscar, no sé que buscava suposo, o potser sí, a en Mahfoud, però la veritat és que no es veia gaire bé, i tots els nens em semblaven igual, però de cop i volta, el meu germà va cridar: mireu és el Mahfoud!! Vols dir? Li vam dir.. i ell repetia que si que era, que el reconeixia per la manera de caminar, i nosaltres rèiem, però efectivament, era ell, que no ho vam tenir massa clar fins que estava a prop. De sobte, el veiem que comença a córrer cap a nosaltres, i salta als braços del meu pare. Ens va presentar un dels seus germans i ens van dur cap a casa.. allà ens van rebre com no m’havia rebut mai ningú. Em vaig quedar sorpresa de com era aquella gent, quina casa tenien, que menjaven, que bevien... però estava molt a gust sobretot perquè havia vist al meu germà sahrauí, i tota la seva família...

La veritat és que els cinc dies que vam estar-hi m’ho vaig passar molt bé, i mai oblidaré aquells dies...

Però el dia que vam marxar tampoc... va ser un verdader drama.. tots plorant, no es salvava ni un.

I a hores d’ara, quan penso en aquell dia, per una part em poso contenta, perquè sé que allà sempre tindré una família que m’acollirà a casa seva amb els braços oberts. Però per l’altre part, em poso trista perquè els recordo i em sento impotent per no poder ajudar més del que voldria, ni poder veure’ls tant com m’agradaria.

Salvador Puig Antich

Ahir a la nit vaig veure la pel·lícula Salvador Puig Antich, un jove anarquista membre del MIL que va ser executat a garrot vil el 2 de març de 1974 pel règim franquista. Dirigida per Manuel Huerga i produïda per Jaume Roures, la pel·lícula es basa en el llibre Compte enrere. La història de Salvador Puig Antich del periodista Francesc Escribano.
Me’n vaig anar a dormir impactada per una història que m'era desconeguda. M'ha semblat una bona pel·lícula, en un context històric i polític molt oportú. De fet, quan estava veient el final de la pel·lícula, em sentia bastant impotent, no sé ben bé perquè, perquè encara no existia, però m'hi sentia.. si algú l'ha vist, que posi algun comentari de que li ha semblat la pel·lícula.

us deixo uns vídeos, un d'ells, és el tràiler per si algú no l'ha vist, que pugui veure de que va..

nou blog!!

nou blog de Sahandreu!!! És un blog on trobareu les ultimes noticies i informació de Sahandreu, com també noticies i informació del poble sahrauí.

http://sahandreu.blogspot.com/

increïble

El video es demasiado impactante y puede herir vuestra sensibilidad.

www.petatv.com/tvpopup/video.asp?video=fur_farm&Player=wm&speed=med



Pledge to go fur-free at PETA.org.


això és un correu que m'acaven d'enviar, és realment impossible acabar de veure el vídeo...

EL CONCURS DE TARRAGONA

La veritat és que seré crítica en aquest aspecte, ja que no m’agrada pas això de fer un concurs de castells, per demostrar qui és el millor, perquè els Castells no és una competició, és una tradició catalana de la qual, jo crec, com a castellera, que el concurs s’hauria de prohibir.. però total.., només és una opinió..

La veritat és que sóc partidària dels minyons de Terrassa, que no es presenten mai perquè no els hi agrada això...

Tot i això felicito als guanyadors, però sobretot, als que van quedar cap al final del rànquing.. perquè solen ser colles més petites, i jo, com sóc d’una colla petita, defenso a capa i a espasa a les colles com la meva.. que encara que no destaquen entre les més bones, però dintre del que cap també tenen el seu punt bo.. sinó, no serien una colla castellera..

Doncs bé, ja he donat la meva opinió sobre el concurs de Tarragona..

I aquí us deixo les posicions en que van quedar les colles castelleres..

C. Vilafranca	Actuació	Dades de l'actuació	Millors C. Temp.
	2de8(c), 4de9(c), 4de9fa 5998	Admin registrats	Admin registrats

C. Vella Valls	Actuació	Dades de l'actuació	Millors C. Temp.
	5de9f(c), Pde8fm(c) 2619	Admin registrats	Admin registrats

C. Joves Valls	Actuació	Dades de l'actuació	Millors C. Temp.
	3de9f, 4de9f, 5de8 2163	Admin registrats	Admin registrats

C. Mataró	Actuació	Dades de l'actuació	Millors C. Temp.
	3de9f, 5de8, 2de8f 1799	Admin registrats	Admin registrats

C. Jove X. Tgna	Actuació	Dades de l'actuació	Millors C. Temp.
	3de9f, 5de8(c), 2de8f 1713	Admin registrats	Admin registrats

C. Sants	Actuació	Dades de l'actuació	Millors C. Temp.
	3de9f(c), 2de8f, 4de8 1388	Admin registrats	Admin registrats

C. Barcelona	Actuació	Dades de l'actuació	Millors C. Temp.
	2de8f, 3de8, 4de8 1049	Admin registrats	Admin registrats

C. Lleida	Actuació	Dades de l'actuació	Millors C. Temp.
	2de8f, 3de8, 4de8 1049	Admin registrats	Admin registrats

X. Tarragona	Actuació	Dades de l'actuació	Millors C. Temp.
	3de8, 2de8f(c), 4de8 988	Admin registrats	Admin registrats

X. Vilafranca	Actuació	Dades de l'actuació	Millors C. Temp.
	2de8f, 4de8, 2de7(c) 912	Admin registrats	Admin registrats

C. Sabadell	Actuació	Dades de l'actuació	Millors C. Temp.
	2de7, 3de7s, 5de7 622	Admin registrats	Admin registrats

M. Salt	Actuació	Dades de l'actuació	Millors C. Temp.
	2de7, 3de7s, 5de7 622	Admin registrats	Admin registrats

C. Terrassa	Actuació	Dades de l'actuació	Millors C. Temp.
	2de7, 3de7s, 4de7a 610	Admin registrats	Admin registrats

N. Vendrell	Actuació	Dades de l'actuació	Millors C. Temp.
	2de7, 5de7, 4de7a 588	Admin registrats	Admin registrats

C. Vila de Gràcia	Actuació	Dades de l'actuació	Millors C. Temp.
	4de8(c) , 5de7, 4de7a 578	Admin registrats	Admin registrats

S. Osona	Actuació	Dades de l'actuació	Millors C. Temp.
	3de7s, 5de7, 4 de7a 523	Admin registrats	Admin registrats

X. Serrallo	Actuació	Dades de l'actuació	Millors C. Temp.
	5de7, 4de7a (c), 3de7 432	Admin registrats	Admin registrats

C.C. Sp i Sp	Actuació	Dades de l'actuació	Millors C. Temp.
	4de7a, 3de7, 4de7 403	Admin registrats	Admin registrats

"El retorn"

Doncs sí, ja tornem a ser aquí, la veritat és que no en tenia moltes ganes de tornar, ja que de vacances s'està molt bé, però s'ha de fer el que toca, i el que toca és anar a l'escola... però bueno..
intentaré escriure sovint, si no és que estic massa enfeinada... que espero que no...

Bé doncs ara a ... ESTUDIAR!!

Apa adéu!!!

Xerrada a Llorenç del Penedès

El pròxim diumenge dia 21 de setembre el comitè català pels drets humans al Sàhara occidental farà una xerrada a la població de Llorenç del Penedès a les 12 del migdia.

Per a més informació, entrin al següent blog:

www.comitecatala.blogspot.com

MANIFESTACIÓN POR LA AUTODETERMINACIÓN DEL PUEBLO SAHARAUI

El próximo domingo dia 20 de Julio se realizará la manifestación por el derecho a la autodeterminación del pueblo Saharaui, a la que acudiran los niños Saharauis que estan pasando sus vacaciones en Catalunya.

La manifestación, tendrá como punto de salida el Corte Ingles de plaza Catalunya, a las 10:30 de la mañana, y concluirá delante de la subdelegación del Gobierno.

Delegación Saharaui en Catalunya
www.saharacatalunya.org

Festa Central a St. Cugat

El dia 20 d'aquest mes, és a dir, el diumenge, es trobaran tots els nens que han vingut a passar l'estiu amb naltres, a Catalunya. Espero i desitjo que s'ho passin tots molt bé, i nosaltres també, per descomptat...

Cap de setmana sota arbres!!

Divendres a la nit, quan anàvem camí a la nostre segona residencia, ens vam trobar el pont tallat per tots els arbres que, a causa de la pluja i el vent fort, van tombar-se sobre la carretera.
Quan ho vam veure, la veritat és que ens vam quedar parats, perquè no podíem passar amb el cotxe, i per tant, no podíem anar a dormir a casa..
Mon pare, va girar cua, i vam anar a la comissaria per avisar que no es podia passar amb el cotxe, i al cap d'una bona estona, va aparèixer un cotxe de la policia, i amb les lots, ens van il·luminar el camí per poder travessar el pont, i així poder anar cap a casa caminant a dormir...
I si no fós perquè un veí del poble va portar una "motosierra", i va començar a tallar els arbres, encara estarien allà...

El que més gràcia em va fer, va ser, que quan la Fatma va veure que no podíem passar, i després que, anàvem a la comissaria, li va canviar la cara de cop, es va quedar blanca com la neu, estava molt acollonida...
però després al veure que els policies ens guiaven el camí amb lots, va començar a relaxar-se, però la veritat és que tenia la por ficada al cos... no crec que ho oblidi mai, i nosaltres tampoc, sobretot la seva cara de por..

A ca la Sultana

L'altre dia vam anar a visitar a la Sultana, ja que també hi havia la Leila Haidar. Quan li vam dir a la Fatma que hi aniríem, se li van il·luminar els ulls, i anava més contenta que un "xinxo" camí a casa seva, fins i tot, anava cantant la cançó que es canta als campaments, de la Sultana... però quan la Sultana va obrir la porta, es va quedar callada i només la mirava i mirava.. i quan Leila va sortir de la seva habitació, i es va presentar, es va quedar sense ni parpellejar...
Però al cap d'una estona quan li van donar conversa, ella es va començar a deixar anar una mica.. però no massa...
Estava al·lucinant...
Us deixo aquí unes fotos que vam fer a casa seva..
Leila Haidar, Fatma Mohamed i Sultana Haya