Traductor!

Vídeos!

6 de maig 2007

AMISTADES PELIGROSAS

Aquest és el videoclip d'una cançó de "Amistades Peligrosas", la larga espera, i a part de parlar del Sàhara, està gravat als campaments de refugiats Saharauis.
A mi m'agrada molt i espero compartir aquesta opinió amb vosaltres.

I a part d'això, aquest video no hagués sigut penjat sense l'ajuda de l'Antònia.

16 comentaris:

Antònia P. ha dit...

Estimada Alba,
el clip és molt bonic i la canç'o també a part de que la Cristina del Valle i l'Alberto Comesaña estan molt implicats en la defensa dels sahrauís. La Lekhaila l'estiu passat no parava d'escoltar-la. Se la sabia de memòria.
No cal que et digui que sempre que necessitis qualsevol cosa només ho has de dir. Tots necessitem ajut, jo encara no me n'he sortit de pujar música al blog. Així que si algú sap com fer-ho, que m'ho o ens ho expliqui.
Que una noia de 13 anys tingui un blog a la xarxa és un goig per a tots nosaltres especialment pels teus pares i per tot el moviment solidari de la wilaya catalana, que RESISTEIX I LLUITA.
Una abraçada per a tots.

sabah ha dit...

hola Antònia,
moltes gràcies per tot, la veritat és que si que és una cançó molt bonica,i ja havia sentit això de que ells dos estàven molt implicats amb ho de la causa Saharaui...
si aconsegueixo penjar música, ja t'ho diré encara que ho trobaràs tu abans...

Sabah

Anònim ha dit...

Alba:
He llegit ben atentament ZAHRAT ASAHARA: es estupenda! Crec que la història reflecteix clarament un aspecte de la teva personalitat ja palès quan feies primària: un desig d´un món solidari i just, per tots. Hi veig, a més, traces d´escriptora...O potser de cantant?
El blog, sorprenent, magnífic. Abraçada tremenda. FRANK

sabah ha dit...

hola Frank, moltes gràcies per llegir-la, i també et volia donar les gràcies pel llibre, ja me l'he començat a escriure'l.

Per que sapigueu qui és en Frank, era el meu professor d'anglès, i és una professor al que admiro molt.

Ah! Frank, el nom de Sabah, és el meu nom en àrab, per si no ho sabies...

Sabah
Alba

Aitana ha dit...

hola! em dic aitana, de 16 anys i sóc de gandia (valència). he trobat el teu bloc per casualitat. perquè també de casualitat he trobat el d'"un troçet del meu sàhara". el mes de febrer vaig anar al sàhara. per primera vegada. i em va transformar la vida, sincerament. el meu professor de valencià, és el president de l' ACAPS-La Safor, i hi vam anar amb ell. érem 3 nois i jo. fou molt emocionant i commovedor.
per cert, la història és preciosa. escriu-ne més, que se't dóna molt bé.
un bes, aitana
aitana-mp.blogspot.com

sabah ha dit...

hola Aitana, jo sóc l'Alba, però m'identifico com Sabah, perquè és el meu nom en hassania. jo ja hi he anat cinc o sis vegades als campaments de refugiats, i sí, et canvi a la vida. ara només penso en ells, em dic:"que deuen estar fent ara?" o preguntes així. i sempre conto els mesos i els dies que queden per tornar allà, el meu segon país. moltes gràcies:

Sabah
Alba

Aitana ha dit...

hola sabah. m'ha agradat que em contestessis. jo tinc moltíssimes ganes de tornar-hi, al sàhara. la família on estavem era molt bonica, i com tu, sempre estic pensant en ells i en tothom que he conegut.
vull, intente, involucrar-me en aquest món de solidaritat i estima al poble sahrauí.
nosaltres difonguérem el nostre viatge através de la ràdio (hi vaig sortir dues vegada), de la tele (també hi vaig sortir dues vegades) i del periòdic (no sé quantes vegades). crec que així concienciem a la gent del greu problema que tenen els sahrauís.

un bes, aitana

sabah ha dit...

hola Aitana, ja som moltes persones que pensem el mateix quan anem als campaments de refugiats, i jo també com tu, he sortit unes dues vegades a la ràdio de L'Hospitalet,(on visc)
i més que em queden... perquè, la presentadora del programa, diu que er tenir 13 anys, tinc un esperit solidari molt actiu cap a altres persones...
espero que possis més comentaris, ja que jo ho faré en el teu, per si no ho has vist, l'he posta en els meus links.

Un pertó o un bes com dieu valtres...

Sabah
Alba

Aitana ha dit...

hola sabah. és veritat, el que diu la presentadora. quan he llegit qe havies anat cinc o sis vegades, m'ha impressionat un poc. ets joveneta, i haver anat tantes vegades i ser tan concient d'aquest tema, és fascinant.
jo, veritablement, m'arrepenteixo de no haver conegut la problemàtica del sàhara abans. mira, et recomane un llibre molt bo: "sàhara al cor" escrit per Salvador Pallarès-Garí i Paula Canet Castellà. els dos són professors meus, l'un de valencià i l'altra de tecnoligia.
és un llibre fantàstic. tinc la sort de tindre(tenir) un institut solidari.

petons, aitana.

sabah ha dit...

Hola Aitana, sóc l'Alba, la Sabah, i et volia dir, que quan acabi de llegir-me el llibre que m'estic llegint, que també te'l recomao, "El beso del Sàhara" de Gonzalo Moure, no és cap profe meu, com tu, ja me'l llegiré.
a la meva escola, no hi ha gent solidària, ni gent que es preocupa per aquest conflicte, ni per ningún, diria, que jo sóc la única que ho sóc.

Una abraçada:
Sabah
Alba

Aitana ha dit...

hola sabah.
m'entristeix molt això del teu institut. crec que tots els instituts i escoles hauríen de promoure aquestes causes. al nostre, fem recollida de diners i material, férem una asseguda al pati i 5 dies de vaga per la causa d'iraq, i hi ha cartells q posa "ajuda al poble salvadorenc, ajuda al poble sahrauí". entre d'altres coses. això sí, els alumnes també proposem coses, ens movilitzem i bé, ens deixen prou llibertat per fer allò que volem.

gràcies per la recomanació, per jo també estic llegint un llibre. dos, realment. m'exigeixen molt, a l'insti. igualment, aquest estiu que sí que tindré temps, me'l llegiré.

doncs, et done ànims per fer moure un poc l'institut. encara que siga clandestinament, vull dir, sense haver de demanar permís. penja alguns cartells per ahí. revoluciona!

un bes, aitana.
visca_el_che_15@hotmail.com

sabah ha dit...

Aitana, bona idea, però ja ho he intentat i no ha funcionat...
és una escola molt bona, però per aquest motiu no!!!

bé, però aquest any ho estic intentant de nou, però no em fan gaire cas.

un petó des de L'H

Alba

Aitana ha dit...

saps, alba, ficar el dit a la llaga molesta. i el que cal fer és molestar. si no molestéssim, no hauríem aconseguit res de res.
i me n'alegre, de que vagis molestant, i al final et faran cas. jo també moleste molt, i poc a poc van cedint.

seguirem molestant fins que acoseguim allò que volem.

petonets, aitana

sabah ha dit...

Hola Aitana, aquesta és la meva intenció, però no crec que cedeixin.

Almenys, ho intento, no com altre gent, que diu molt però no mou ni un dit per la causa.

Nosaltres fem poc, però ja està bé per ser tant joves...
he he he he he he

un petó
Sabah
Alba

Aitana ha dit...

tens raó, hi ha molta gent que diu que fa molt i que tal i que qual, però en realitat... res de res. i sols per donar-se importància.
i sí, per ser tan joves, ja anem fent. ara no som nosaltres les que decidim què fer i què podem fer. sols podem proposar, per ara. però quan puga decidir per mi mateixa, tinc la intensió de seguir avant amb aquesta causa i ajudar tot el que puga i més.

besos, aitana

sabah ha dit...

doncs, si, les dues es veu que tenim el mateix pla. ànims per que ho compleixis.

Sabah
Alba