Traductor!

Vídeos!

28 de juny 2007

....NO ACULLO....

El dimarts, els meus pares em van dir que la Teslem, la nena que havia de venir a casa meva, com l'any passat, no es va presentar, i que estava a les llistes del primer vol. Però no va arribar. Jo tenia l'esperança que podria venir qualsevol altre nen o nena, a casa meva. Però no ha sigut així. Aquest any jo i la meva família no tenim nen saharaui, per això estic trista, perquè quan arriba l'estiu, l'únic que espero és que arribi un nena/a a casa meva, i compartir-ho tot.
Espero i desitjo, que l'any que ve pugui acollir a qualsevol nen/a.
Això si, qui tingui un nen o una nena acollits, disfruteu-ho, i penseu que hi ha gent que aquest any no podrà disfrutar d'aquesta alegria.

3 comentaris:

Aitana ha dit...

ei, sabah... ja saps q em sap molt greu que enguany no pugau acollir. jo enguany serà la primera vegada que acolliré un nen i encara no sé el que és. però ja m'imagine més o menys el que serà. una experiència inoblidable. intentaré comunicar-me siga com siga amb el nen i li explicaré el vostre cas, i així quan torne al sàhara, potser ho explicarà i no tornarà a passar... però si parla en àrab... ho intentaré. molts besets.

kneita ha dit...

Hola Alba,
A mi també em sap molt greu tot el que ha passat, no m'agrada llegir que et sent trista, no entenc perque passen coses com aquesta.
Sé que et feia molta ilusió passar l'estiu amb la Teslem, o amb un altre nen o nena sahraui i poder compartir cada moment.
Espero que tinguis un bon estiu i, de segur que l'any vinent podreu compartir moltes coses noves amb la Teslem o amb qui vingui.
Una abraçada ben forta per tu i per tota la familia.
Txell
ps. ens veiem a l'Hospitalet a la Festa.

sabah ha dit...

Hola Aitana i Txell, moltes gràcies per tot, espero que l'any vinent, pugui acollir a un nen o a una nena. perque ara mateix, estic menys trista, però és difícil assimilar que aquest any no tindràs aquest ambient, amb els saharauis, i veure a tothom molt feliç amb "les seves criatures".
Aitana, em sap greu que tu tampoc puguis acollir... ja som dos...

Petons
Sabah
Alba