Traductor!

Vídeos!

19 de juny 2008

Per fi!!

Bé, per fi, ha acabat l’escola, la veritat és que ja en tenia ganes de que acabés, perquè n’estava una mica cansada, però crec que ha valgut la pena l’esforç que s’ha fet durant tot l’any...

A mi em fa molta gràcia, quan els adults diuen: que fàcil és la vida d’estudiant...
però NO! La vida d’estudiant tampoc és fàcil, perquè et passes set o vuit hores a l’escola, estudiant, i a més a més, quan arribes a casa... continua estudiant i fent els deures, total.. ser estudiant és molt fàcil, oi?

Doncs jo no ho crec així, el que crec és que la vida d’infant és la més fàcil, ja que no tens preocupacions de cap tipus, ni has d’estudiar, ni treballar... i a més, els pares són els que t’ho fan tot, que si el llit, que si et preparen la roba que t’has de posar, que si et fan el berenar, l’esmorzar, no cal que col·laboris en les tasques domèstiques... i perquè, perquè ets petit?

Doncs no, perquè no tots els nens tenen la mateixa sort (si es pot anomenar així) ja que han de fer les tasques domèstiques, ocupar-se dels seus germans, no cal ni que es preparin la roba, perquè no en tenen tanta com per decidir que es posaran avui o demà, són nens que possiblement han de fer de pares alhora de fer de germans...
Nens, com d’entre d’altres, els saharauis, que ara que penso, si hem acabat l’escola, significa que comença el compte enrere perquè arribin els infants que omplen d’alegria i amor casa nostra durant dos mesos, els dos mesos més esperats per a ells, i també per a nosaltres.

Així que, dintre de poc ja els tindrem donant voltes per a casa...

Estic desitjant que arribi el dia per poder veure aquesta canalla que ens omple a tots de ...

6 comentaris:

Antònia P. ha dit...

Alba has fet un post molt bonic. Jo penso que cada etapa de la nostra vida té avantatges i inconvenients i que no es pot generalitzar. Si els adults recordéssim la nostra època escolar potser alguns no parlarien com parlen. Ser un estudiant responsable no és gens fàcil, més en la nostra societat on sembla que la cultura de l'esforç està en hores baixes.
El final de curs amb els examens, els treballs, les activitats extraescolars, de vegades, l'estudi a més a més d'un idioma..Déu n'hi dó.
Desitjo que tot t'hagi anat molt bé i que passeu una bona revetlla.
Petons per a tots.

neuss. ha dit...

eii! aqest text em sona.. XD
tens raó..

neuss.

sabah ha dit...

moltes gràcies Antònia, espero que tu també hagis passa una bona revetlla, jo t'asseguro que si, a més m'ho vaig passar molt millor ja que era el meu aniversari..
Doncs si, déu n'hi dó, la veritat, és que és esgotador.. jaja

petons per a tots..

sabah ha dit...

jaja neus.. normal que et soni,, te'l vaig ensenyar.. jaja

merci x comentar

Aitana ha dit...

Quina entrada més bonica, Alba!
Enguany tampoc vindrà cap xiquet ni xiqueta sahrauí a casa meua. Problemes familiars... Però estic seguríssima que l'any que ve sí que n'agafaré un. A més, que ja tinc 18 anys i no fa falta que ho demane als meus pares, i ja tindré pis propi a València, si ací a casa no hi pot estar pel que siga. Una amiga meua sí que n'agafa un, així q aniré a vore'l tots els dies, quan baixe al poble a la piscina.

Una abraçada ben forta!

sabah ha dit...

Hola Aitana, és una llàstima que no acolliu aquest any.. però ja veuràs que un any o altre ho acabaràs aconseguint.. jaja
Espero que els problemes familiars no siguin gaire greus, i.. que moltes gràcies per deixar el teu comentari..

petons

Alba