Traductor!

Vídeos!

16 de juny 2010

Enyorança

enyorança: Sentir pena d'ésser absent d'alguna cosa...

Doncs sí, després de tant temps sense escriure... avui dedicaré l'entrada a ma enyorança, una enyorança que fa temps que tinc, una enyorança positiva però que no deixa de ser enyorança.
Enyoro tenir els nervis perquè arriba la criatura saharaui a casa, enyoro no haver de pensar en on el/la portarem, enyoro els moments d'impaciència per què arribi el dia d'arribada... enyoro tantes coses ...

Però el que més enyoro és viatjar als campaments, ja fa més d'un any que no vaig a veure la meva família i se'm fa etern, encara que tinc l'esperança de que aquest desembre hi vagi ja que és necessari per a poder fer un bon treball de recerca. Tot i així, encara queda molt per desembre i no les tinc totes guanyades...

Malgrat l'enyorança, estic contenta i amb ganes de que arribin els nens tot i que les nits d'espera són molt dures i plenes de feina.. però en el fons, val la pena estar-se tres nits sense dormir quasi res, estar amb feina fins el coll i patir molts nervis quan veiem els nens entrar per aquella porta amb aquelles cares de cansadets, però sempre amb un somriure d'orella a orella, excepte algun petitó que ja enyora la família...

1 comentari:

Comitè Català pels DD.HH ha dit...

Alba guapa. M'agrada molt el nou aspecte del blog. Al desembre segur que viatge.
Guarda forces perquè els nens ja són aquí!!!!
Huy quins nervis!!!!!
Petons a tots.
Antònia
Ara em fa mandar canviar l'usuari