Traductor!

Vídeos!

9 d’ag. 2011

Dir adéu

Dir adéu a algú que aprecio i estimo és una de les coses més dures amb les que m’he trobat a la vida. Sé que moltes vegades els “adéus” no són més que un “fins després”, senyal que els tornaràs a veure. No obstant això, segueix sent dur.
Malgrat fer plans de quan ens tornarem a veure o quan ens trucarem mai se sap que pot passar, d’aquí ve sempre el meu neguit a l’hora d’acomiadar algú. Sé que els camins de cada persona són diferents i que ara ha arribat el moment en que es bifurquen molt més del que es solen bifurcar, és per això que em sap greu que algú marxi de la meva vida encara que només sigui per uns mesos o uns pocs anys...
Suposo que m’aniré acostumant a acomiadar a la gent que més m’estimo ja que és el més comú quan cadascú ha de seguir el seu camí, per aquest motiu començo a conscienciar-me que no seran ni els primers ni els últims a qui hauré de dir adéu.
Crec que ara ja estic una mica més preparada per dir, no adéu, però sí fins després! Espero que la vostra aventura sigui d’allò més enriquidora, i us demano només un favor: no oblideu quina és la vostra terra ni qui us espera a la tornada!
FINS DESPRÉS!

2 comentaris:

Antònia Pons Valldosera ha dit...

La vida, de vegades ens porta per camins diferents que es creuen poc o no es creuen fins després de molts anys.
A mi em va passar amb una amiga, molt amiga. Ens veiem molt poc, parlem poquíssim però quan ho fem és com tornar enrere i tornar a tenir quinze anys. Som les mateixes malgrat els anys que han passat en un sospir. De d'altres companys ni me'n recordo tampoc.
Petons, guapíssima, esperava veure't a Pons però ja sé que estaves de farra. Aprofita que són quatre dies.

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.