ZAHRAT ASAHARA

i ja s'acaba la temporada...

2011-11-10T19:10:00.002+01:00

aquesta és la darrera setmana de la temporada castellera. després d'un any d'altibaixos a la colla, em sap greu que ara que estem aconseguint fer els millors castells de la temporada, estem incorporant canalla nova, pinya nova, joves nous i estem fent un clima d'assaig molt maco, s'acabi.

enguany ha estat el primer que m'he posat com a cap de canalla, ja portava tres anys com ajudant i vaig decidir deixar-ho una mica de banda, fins que l'actual cap de colla em va demanar ocupar el càrrec de cap de canalla... no li vaig poder dir que no, els nens són els nens.

ara no m'arrepenteixo per res d'haver acceptat, amb la canalla hem estat fent molt bona feina durant tot l'any i hem establert uns vincles molt forts.

cada dia que hi ha assaig i entro per la porta, sempre ve algun que altre nen a abraçar-me i a protar-me dibuixos de castells que han fet ells mateixos i això omple molt. els he agafat molt carinyo i no voldria haver de deixar-ho.

la setmana passada vam fer l'espectacle de canalla per la nostra diada i tots els nens estaven emocionadíssims! ho van fer genial i tota la colla va poder gaudir del seu entusiasme i la seves ganes de tirar endavant. va ser molt emocionant, sobretot quan van venir tots per sopresa a fer-nos una abraçada.. me'ls menjaria, són un sol tots! cada cop que parlo d'ells se'm cau la baba, els hauríeu de conéixer!

en fi, vaig deixant això que sinó m'emociono massa parlant dels meus petits!
això sí! us deixo una foto del dia de l'espectacle cantant el nostre himne! (=

Dir adéu

2011-08-09T00:24:00.001+02:00

Dir adéu a algú que aprecio i estimo és una de les coses més dures amb les que m’he trobat a la vida. Sé que moltes vegades els “adéus” no són més que un “fins després”, senyal que els tornaràs a veure. No obstant això, segueix sent dur.
Malgrat fer plans de quan ens tornarem a veure o quan ens trucarem mai se sap que pot passar, d’aquí ve sempre el meu neguit a l’hora d’acomiadar algú. Sé que els camins de cada persona són diferents i que ara ha arribat el moment en que es bifurquen molt més del que es solen bifurcar, és per això que em sap greu que algú marxi de la meva vida encara que només sigui per uns mesos o uns pocs anys...
Suposo que m’aniré acostumant a acomiadar a la gent que més m’estimo ja que és el més comú quan cadascú ha de seguir el seu camí, per aquest motiu començo a conscienciar-me que no seran ni els primers ni els últims a qui hauré de dir adéu.
Crec que ara ja estic una mica més preparada per dir, no adéu, però sí fins després! Espero que la vostra aventura sigui d’allò més enriquidora, i us demano només un favor: no oblideu quina és la vostra terra ni qui us espera a la tornada!
FINS DESPRÉS!

ultimas noticias minuto a minuto desde los tt oo: 20:40h

2010-11-17T20:56:00.000+01:00

ultimas noticias minuto a minuto desde los tt oo: 20:40h: "Acaban de salir de las beses militares de El Aaiín, 4 autobuses con dirección al sur (Marruecos), repletos de saharauis detenidos, desnudos ..."

MANIFESTACIÓ A BARCELONA 11/07/10

2010-07-12T14:14:00.002+02:00

DIGUEM PROU A AQUELLS QUE ENS TANQUEN LA PORTA ALS NASSOS I NO ENS DEIXEN AVANÇAR COM A PAÍS!

2010-07-11T16:59:00.001+02:00

El president d’Espanya assegura sentir-se “satisfet” de la sentència del tribunal constitucional que posa ‘punt i final’ a la descentralització política i marca el sostre competencial definitiu català... però, sí senyor, ahir més d’un milió i mig de persones van sortir al carrer en contra del que pensa!
Tots junts hem de saber dir NO a la presa de pèl, som nosaltres qui decidim que és el que volem per al nostre país, i ara, nosaltres decidim la INDEPENDÈNCIA!
Ja n’hi ha prou que ens robin d’aquesta manera, ja n’hi ha prou que no ens respectin, i sobre tot ja n’hi ha prou que ens vulguin fer callar la boca, perquè tots sabem que si els catalans ens unim i fem pinya, s’hi caguen a les calces!

Com a catalana que sóc, i ben orgullosa que ho estic de ser-ho, puc cridar ben alt i ben fort el somni de molts i moltes catalans i catalanes: ARA ÉS QUAN, CATALUNYA ÉS ON, SÍ A LA INDEPENDÈNCIA!

Enyorança

2010-06-16T15:33:00.002+02:00

enyorança: Sentir pena d'ésser absent d'alguna cosa...

Doncs sí, després de tant temps sense escriure... avui dedicaré l'entrada a ma enyorança, una enyorança que fa temps que tinc, una enyorança positiva però que no deixa de ser enyorança.
Enyoro tenir els nervis perquè arriba la criatura saharaui a casa, enyoro no haver de pensar en on el/la portarem, enyoro els moments d'impaciència per què arribi el dia d'arribada... enyoro tantes coses ...

Però el que més enyoro és viatjar als campaments, ja fa més d'un any que no vaig a veure la meva família i se'm fa etern, encara que tinc l'esperança de que aquest desembre hi vagi ja que és necessari per a poder fer un bon treball de recerca. Tot i així, encara queda molt per desembre i no les tinc totes guanyades...

Malgrat l'enyorança, estic contenta i amb ganes de que arribin els nens tot i que les nits d'espera són molt dures i plenes de feina.. però en el fons, val la pena estar-se tres nits sense dormir quasi res, estar amb feina fins el coll i patir molts nervis quan veiem els nens entrar per aquella porta amb aquelles cares de cansadets, però sempre amb un somriure d'orella a orella, excepte algun petitó que ja enyora la família...

Jaume al cor! ♥ 27/04/10

2010-04-28T15:49:00.003+02:00

no em fa molta il·lusió haver de fer una entrada al bloc sobre aquest tema després de tant temps que no escrivia res, però considero que he de fer-ne un per en Jaume

per desgràcia ahir em van comunicar la teva mort, una mort injusta per una persona com tú!
sé que possiblement estaràs millor allà dalt, però això no treu que estigui trista i que plori per tu!
sempre et recordaré com aquella persona que m'ha ensenyat a viure i a disfrutar allò que més m'agrada, com la persona que m'ha ajudat sempre, com la persona que m'ha demostrat que malgrat que a vegades la vida es giri en contra teva has de seguir endavant!!
moltes gràcies per tot!
_______________________________________________

què prop sentim a alguns que estan morts; i que morts ens sembla altres que encara viuen...

El sol brilla per tots i no fa pagar els seus raigs; i el mateix grapat de terra ens cubrirà a nosaltres com als conqueridors de la fortuna i de la vida...

Jaume al cor! :'(

BON NADAL!!!!!

2009-12-25T22:42:00.002+01:00

Bé doncs, felicitar el Nadal i desitjar un bon any nou amb pau, sobirania i llibertat per tots els pobles oprimits.
així doncs, que tingueu un bon tancament d'any, i feliç inici del 2010!!

Aminetou ja és a casa!!

2009-12-18T21:36:00.001+01:00

SÀHARA LLIURE!!

Aminetou torna a casa!

2009-12-18T21:30:00.000+01:00

Recolzament a Aminetou!

2009-12-07T16:16:00.001+01:00

Divendres, quan estàvem al cotxe camí cap al poble a passar el pont, vam rebre una trucada dient-nos que la nostra estimada Aminetou se’n tornava cap a casa seva amb els seus fills i la seva família.
De cop, ens va agafar una alegria a tots, perquè feia dies que esperàvem aquesta notícia. Però a la mitja hora tornem a rebre una altra trucada negant la seva sortida del país, perquè els marroquins havien denegat el permís de vol a l’avió mecalitzat on viatjaria ella. A l’escoltar la segona notícia, ens va agafar una mala hòstia ...

Quan vam arribar a casa, el primer que vam fer va ser encendre la televisió i escoltar què és el que deien de l’Aminetou.
Vam confirmar la notícia que ens havia donat aquella trucada:
L’Aminetou i tots els que estaven amb ella es van posar a votar d’alegria perquè l’activista tornava per fi a casa seva amb permís dels marroquins, però aquesta alegria no va durar molt perquè al poc més d’una hora, els marroquins van revocar el permís que hora abans havien acceptat.

Ara, Aminetou torna a estar en vaga de fam i no sabem quan més aguantarà el seu cos, perquè recordem que ja són 22 dies els que porta en vaga de fam.
Si el govern no fa res per solucionar-ho, les conseqüències caurà sobre la consciència de l’Estat Espanyol.

I parlant d’Estat Espanyol, on està el rei d’Espanya, Juan Carlos I, en aquest conflicte?
Si ell afirma una i altra vegada que ell i Mohamed VI són com germans, perquè no es mulla el cul per una vegada en la seva vida?

Aquesta situació ja està arribant massa lluny, el govern posa fi a aquest conflicte, o acabarem plorant tots.

Des d’aquí tornar a enviar molta força a Aminetou, encara que no li cal, perquè no he conegut mai a cap persona que sigui tant forta de conviccions com ella, encara que es jugui la vida...
T’estimem molt Aminetou!!!

Un dia amb l'Aminetou!

2009-11-29T21:32:00.005+01:00

Ahir 28/11/09 vaig tenir l'honor d'estar un dia amb l'Aminetou.
La vaig veure molt "feta caldo", però tot i així ella té més clar que mai que ha de continuar amb la vaga de fam per tal d'aconseguir tornar a la seva pàtria amb els seus fills.

Quan vaig estar parlant amb ella, l'únic del que es preocupava, era de que havia d'estudiar molt per aprovar, i que em cuidés.
Però quan li vaig dir jo què qui s'havia de cuidar era ella, l'únic que va fer va ser somriure, perquè ja sabem com és ella, una dona de fortes conviccions.

És una dona que encara que estigui molt cansada i dèbil sempre té un somriure d'orella a orella, i és molt gratificant.

L'únic que li desitjo és que el govern espanyol faci el que hagi de fer perquè torni cap a casa seva, on els seus fills estan molt preocupats del seu estat de salut (m'ho va dir ahir)

I des d'aquí li envio moltes forces i ànims epr seguir amb la seva lluita, i que la recolzem fins la victòria.

SÀHARA LLIURE JA!!!!

Concentració a la plaça St, Jaume

2009-11-22T16:16:00.007+01:00

Ahir al vespre es va fer una concentració a la plaça St. Jaume, i de camí cap allà, quan estava a punt d'arribar a la plaça de la catedral, veig a un grup de gent amb pancartes i cridant en àrab.
pensava que serien saharauis que anaven cap a la plaça, però quan em vaig acostar, em vaig adonar que eren marroquins amb pancartes i imatges de gent apallissada sota el lema de: "SOM VÍCTIMES DEL POLISARIO" té delicte la cosa ehh!

Bé un cop a la plaça St. Jaume vaig veure a una gran quantitat de gent amb banderes saharauis i amb pancartes... la veritat és que hi havia bastanta gent, però crec que no és suficient.
La veritat és que no va estar malament, així que aquí us deixo unes poques imatges de la concentració.

Aminetu Haidar sense passaport per sortir de Lanzarote

2009-11-17T15:11:00.003+01:00

L'activista assegura sentir-se segrestada per l'Estat Espanyol. Reclama tornar a la seva pàtria!

NOTÍCIES CUATRO

2009-11-16T16:57:00.002+01:00

Noticias Cuatro se'n recorda del Sàhara i fa un petit resum del conflicte. I s'involucra en aquesta causa amb iniciatives com el concert d'aquesta nit a Madrid per tal de recollir diners per comprar camelles pels campaments de refugiats.

la lluita és l'únic camí cap a la independència

2009-09-11T15:47:00.003+02:00

Mueren dos menores saharauis por la explosión de una mina marroquí en Zak (Marruecos) espacioseuropeos.com

2009-09-02T12:29:00.001+02:00

Dos menores saharauis murieron el pasado viernes tras activarse una mina terrestre marroquí. El suceso tuvo lugar en la localidad de Oum Rjeim, en la región de Zak, en el sur de Marruecos, según información facilitada por el Ministerio para los Territorios Ocupados y la Comunidad Saharaui en el Extranjero, que ha recogido el Servicio de Comunicación Saharaui en Canarias (SCSC).

El incidente ocurrió poco después del mediodía, el pasado viernes, cuando los niños Salami Brahim y Abdul Haq Salami, de unos diez años de edad, “pastoreaban con el ganado de sus familias”, según la misma fuente.

Uno de los niños murió en el acto, tras la explosión de la mina, mientras que el otro falleció en el hospital al que fue llevado tras “una dilatada espera, por una ambulancia”, indicaron fuentes judiciales citadas por (SCSC).

El Frente Polisario ha destruido todo las minas antipersonales, exigiendo así a la comunidad internacional que presione a Marruecos para que destruya sus minas que “no hacen ninguna diferencia entre un niño y un soldado”. Esta iniciativa, recuerda que se produce en respuesta al Llamamiento de Ginebra lanzado en 2000 por los miembros de la Campaña Internacional contra las minas antipersonales.

Rabat no ha firmado el Tratado de Ottawa de 1997 que prohíbe el uso de minas antipersonales, construyendo un largo muro (que divide al pueblo del Sáhara Occidental y su territorio en dos partes.) de arena de más de 2.000 kilómetros de longitud, fortificado por armas pesadas, trincheras, alambre de espino, por el que patrullan cientos de soldados.

2009-08-25T14:50:00.001+02:00

Són dos quarts de deu, estic davant de l'ordinador, esperant la visita d'unes noies que viuen al poble del costat , quan de cop, recordo un dels dies més emocionants de la meva vida.
Després de nou mesos, visitarem el noi que teníem acollit a l'estiu. m'enrecordo de l'espera de l'avió a l'aeroport del prat, l'espera per poder passar a la sala de les maletes a Tindouf, l'espera per recollir-les, l'espera impacient de que arribin a buscar-te a la wilaya... i quan per fi, després de totes aquestes esperes barrejades amb el cansament vec al meu nou germà, no és precisament un germà de sang, però això no vol dir que sigui un germà de veritat.
sé que és ell per la seva forma de caminar, i sobretot, pel rostre que de lluny puc reconèixer. camina tranquil•lament sota el sol abrasador de la hammada, mentres nosaltres l'esperem amb ganes d'abraçar-lo i conèixer la família que tant ens ha parlant durant dos mesos seguits.

no sé què ha sigut el que ha fet que tornés en si, davant de l'ordinador, que quan torno a recordar, el primer que se'm ve al cap, és el dia de l'adéu amb la que llavors considero família.
recordo aquella gent contenta de tornar a casa, farts de la sorra, de la calor... mentres que jo desitjo que hagi hagut algun imprevist amb l'avió, que faci que ens quedem alguns dies més amb els saharauis. però per desgràcia tot va sobre rodes i no em puc quedar més dies amb ells. mentres esperem amb la família a que arribin els camions per dur-nos a l'aeroport, la impotència de no poder fer res per ells em menja per dins.

arriba la visita i això m'interromp de nou. miro el calendari i me n'adono que només queden escassos dies per a que marxin els nens i nenes que han estat durant dos mesos entre nosaltres, però sé que tots estan contant els dies que queden per tornar amb els seus, mentre que a nosaltres ens menja la tristesa del buit que deixaran als nostres cors quan marxin.

com es pot veure.. aquest escrit el vaig escriure abans de que marxesin, però per problemes no l'he pogut penjar abans..

2009-08-24T11:28:00.001+02:00

2009-06-19T09:47:00.000+02:00

Fa temps em preguntava que volia dir solidaritat, doncs bé, aquesta matinada s'ha perdut una gran part d'aquesta paraula, o més ben dit, d'aquesta acció.
Ara penso que si cadascú de nosaltres aportés encara que fós, una mil·lèssima part de la nostra vida a ajudar als altres, i no a posar més obstacles al camí de construir un món millor per a tothom, la solidaritat seria molt més en aquest món. Ja que cada persona té una visió diferent del mot SOLIDARITAT, per tant, qui encara avui dia tingui dubtes, que agafi com a model a seguir en Vicenç Ferrer, un home del qual es poden aprendre moltes coses de com ser de veritat una persona solidària.

Així doncs, siguis on siguis, un petó ben gran. La gent com tú mai mor, sempre queden els records i la feina ben feta.

2009-06-18T11:53:00.001+02:00

Feia temps que no escrivia degut als exàmens finals de millora de nota, que espero que m'hagin anat bé... però el tema d'avui no és això sinó que ja estem a 19 de juny, i això vol dir que queden sis dies per a què arribin els nens i nenes saharauis.

La veritat és que ja en tinc de ganes de que vinguin, sobretot la Fatma, que l'he trobat molt a faltar durant aquest temps. Però alhora no vull que arribi aquest dia, perquè per altra banda acabem l'escola, i hi haurà gent que no la tornaré a veure, ja que ara els nostres camins es diversifiquen, i cadascú segueix amb els seus estudis, tant batxillerat, com móduls, com d'altres...

Així que espero que la Fatma m'alegri aquest estiu sobretot amb el seu carisme, i el seu bon humor (a vegades té un mal geni.. bé com totes le snenes saharauis..)

Així doncs, estaré contant els dies que falten per a que arribi...

2009-04-22T14:15:00.003+02:00

Manu, per tu, perquè vegis que si que em poso melhfa

viatge al Sàhara!

2009-04-15T17:55:00.018+02:00

de moment només poso fotos del viatge, ja que encara no tinc ànims d'escriure res de res.
Budda Aali (el pare)

la Hurria, la Hassina, i jo a la cuina

ma cosina Hassina

posta de sol

la Meimuna

ma germana (Hurria)

a casa de la Fatma Mohamed

prenent la fresca i mentrestant, fent el te a les fosques

la henna

jo i ma germana Hurria

en Selma

la Fati

unes horetes abans de marxar

unes horetes i me'n vaig als campaments!!

2009-04-07T16:50:00.002+02:00

doncs sí, me'n vaig. Després de dos anyets hi torno a anar. Ja era hora, la veritat, és que tenim inmenses ganes d'estar allà i trepitgar la desitjada sorra.
En fi, quan torni dels campaments, penjaré fotos.

Em queden unes 6 horetes per agafar l'avió si no són més. El "pal", és l'espera de l'avió, de les maletes, del camió... però més igual, em posaré a dormir, i se'm farà més curt... desitjo estar ja allà.

això és democràcia??

2009-03-20T14:47:00.001+01:00

2009-02-20T16:41:00.003+01:00

cliqueu a sobre de la imatge per veure-ho més gran

manifestació a Barcelona

2009-01-10T21:41:00.009+01:00

aquí us deixo algunes fotografies de la manifestació:

cliqueu a sobre de la imatge per poder llegir el text

Manifestacions arreu dels Països Catalans contra la massacre a Gaza i pel boicot a Israel

2009-01-06T12:18:00.002+01:00

manifestació: 10 de gener a les 17h a la Pl. Universitat

cliqueu aquí per entrar a la seva pàgina.

el meu primer viatge

2008-12-12T15:12:00.002+01:00

Ara que ja han tornat els vols des de tota la península cap el Sàhara, recordo el meu primer viatge, ja fa més de sis anys. Només tenia 9 anys i el meu germà 6, recordo tots els preparatius, maletes: que posem? Li preguntava jo als meus pares, i ells només reien i em deien tranquil·la que ens faltarà lloc. Desprès els nervis dels meus pares d’enviar per fax la documentació que no passava, d’ingrés dels diners etc.

Va arribar el dia, ens anàvem cap el Sàhara, a l’escola tothom estava realment impressionat i em deien que m’ho passés molt bé i que volien que els portés fotos per veure el desert. A l’aeroport, no sé quantes hores vam estar esperant abans de pujar a l’avió, els nervis cada minut que passava eren més forts, i el meu germà no parava de preguntar quan marxem, quan marxem. Vam fer cua per embarcar la maleta, cua per donar-nos la tarja d’embarc, cua per pujar a l’avió, però jo pensava: val la pena fer-la perquè anem a conèixer la resta de la família. I efectivament.

A l’arribar a Tindouf, allò sí que em va fer por, militars amb pistoles a la pista d’aterratge, mai havia vist res semblant excepte per la tele... havíem d’anar en fila, res de corre. Més tard vam fer més cua per passar la duana, el militar recordo que quan ens va veure (a mi i al meu germà) va començar a preguntar pels estudis, quin curs feu, com us van les notes?... recordo que també ens va preguntar: on aneu? a ausserd, dajla, 27 de febrer, smara, aayun, jo no entenia res, i pensava perquè fa aquestes preguntes? De fet, tampoc vaig entendre les preguntes que em feien, perquè ho deia en franc´`es però el meu pare i la meva mare ens ho anaven traduint tot...

Desprès de passar la duana, apa més cua! Les maletes, en una sala súper petita, estaven totes les persones del vol i totes les maletes, nosaltres amb ma mare, que ens vam quedar en un racó i mon pare quan trobava una maleta ens la passava. Quan vam tenir les quatre maletes, apa més cua, pensava que no arribàvem mai. Passar pels militars i si no tenies sort, et feien obrir la maleta o la motxilla, a nosaltres quasi ens fan obrir una de les maletes que dúiem, però no sé perquè quan em van veure(suposo que feia cara de cansada) van dir mademoiselle passe passe, jo vaig suposar que ens deixaven passar i mon pare va dir: passeu Alba i Aleix que no ens les miren, seguidament l’altre sala on està la porta de sortida, un desgavell, les persones més les maletes tots allà apinyats, els camions encara no havien arribat, i el meu germà que continuava preguntant quan anem a casa de Mahfoud, tampoc recordo quan de temps vam estar esperant als camions però se’m va fer llarguíssim. Ja quedava poc per conèixer l’altre part de la família. Mentres esperàvem es va apropar un militar a nosaltres, i amb un somriure d’orella a orella ens va preguntar si teníem gana, (el meu germà i a mi) al dir-li que si va tornar amb una coca cola i una bossa de patates per cadascun. Vaig pensar això pinta molt bé, un militar amb pistoles i donant beguda i patates a dos nens... al·lucinant. Al arribar els camions van cridar per wilayas, nosaltres vam pujar al camió que duia a Ausserd . El trajecte no el recordo gens llarg perquè tots tres excepte ma mare ens vam quedar dormits.

Quan vam arribar a Ausserd ens va despertar. Ja em arribat, va dir. Vam baixar del camió, vaig donar un cop d’ull al meu voltant, s’estava fent de dia. La meva vista va començar a buscar, no sé que buscava suposo, o potser sí, a en Mahfoud, però la veritat és que no es veia gaire bé, i tots els nens em semblaven igual, però de cop i volta, el meu germà va cridar: mireu és el Mahfoud!! Vols dir? Li vam dir.. i ell repetia que si que era, que el reconeixia per la manera de caminar, i nosaltres rèiem, però efectivament, era ell, que no ho vam tenir massa clar fins que estava a prop. De sobte, el veiem que comença a córrer cap a nosaltres, i salta als braços del meu pare. Ens va presentar un dels seus germans i ens van dur cap a casa.. allà ens van rebre com no m’havia rebut mai ningú. Em vaig quedar sorpresa de com era aquella gent, quina casa tenien, que menjaven, que bevien... però estava molt a gust sobretot perquè havia vist al meu germà sahrauí, i tota la seva família...

La veritat és que els cinc dies que vam estar-hi m’ho vaig passar molt bé, i mai oblidaré aquells dies...

Però el dia que vam marxar tampoc... va ser un verdader drama.. tots plorant, no es salvava ni un.

I a hores d’ara, quan penso en aquell dia, per una part em poso contenta, perquè sé que allà sempre tindré una família que m’acollirà a casa seva amb els braços oberts. Però per l’altre part, em poso trista perquè els recordo i em sento impotent per no poder ajudar més del que voldria, ni poder veure’ls tant com m’agradaria.

Salvador Puig Antich

2008-11-30T12:56:00.002+01:00

Ahir a la nit vaig veure la pel·lícula Salvador Puig Antich, un jove anarquista membre del MIL que va ser executat a garrot vil el 2 de març de 1974 pel règim franquista. Dirigida per Manuel Huerga i produïda per Jaume Roures, la pel·lícula es basa en el llibre Compte enrere. La història de Salvador Puig Antich del periodista Francesc Escribano.
Me’n vaig anar a dormir impactada per una història que m'era desconeguda. M'ha semblat una bona pel·lícula, en un context històric i polític molt oportú. De fet, quan estava veient el final de la pel·lícula, em sentia bastant impotent, no sé ben bé perquè, perquè encara no existia, però m'hi sentia.. si algú l'ha vist, que posi algun comentari de que li ha semblat la pel·lícula.

us deixo uns vídeos, un d'ells, és el tràiler per si algú no l'ha vist, que pugui veure de que va..

nou blog!!

2008-11-09T18:48:00.002+01:00

nou blog de Sahandreu!!! És un blog on trobareu les ultimes noticies i informació de Sahandreu, com també noticies i informació del poble sahrauí.

http://sahandreu.blogspot.com/

increïble

2008-11-07T15:49:00.004+01:00

El video es demasiado impactante y puede herir vuestra sensibilidad.

www.petatv.com/tvpopup/video.asp?video=fur_farm&Player=wm&speed=med

Pledge to go fur-free at PETA.org.

això és un correu que m'acaven d'enviar, és realment impossible acabar de veure el vídeo...

EL CONCURS DE TARRAGONA

2008-10-07T21:54:00.004+02:00

La veritat és que seré crítica en aquest aspecte, ja que no m’agrada pas això de fer un concurs de castells, per demostrar qui és el millor, perquè els Castells no és una competició, és una tradició catalana de la qual, jo crec, com a castellera, que el concurs s’hauria de prohibir.. però total.., només és una opinió..

La veritat és que sóc partidària dels minyons de Terrassa, que no es presenten mai perquè no els hi agrada això...

Tot i això felicito als guanyadors, però sobretot, als que van quedar cap al final del rànquing.. perquè solen ser colles més petites, i jo, com sóc d’una colla petita, defenso a capa i a espasa a les colles com la meva.. que encara que no destaquen entre les més bones, però dintre del que cap també tenen el seu punt bo.. sinó, no serien una colla castellera..

Doncs bé, ja he donat la meva opinió sobre el concurs de Tarragona..

Admin
registrats

C. Vila de Gràcia

Actuació

Dades de l'actuació

Millors C. Temp.

4de8(c)

, 5de7, 4de7a

578

Admin
registrats

S. Osona

Actuació

Dades de l'actuació

Millors C. Temp.

3de7s, 5de7,

de7a

523

Admin
registrats

X. Serrallo

Actuació

Dades de l'actuació

Millors C. Temp.

5de7, 4de7a

(c), 3de7

432

Admin
registrats

C.C. Sp i Sp

Actuació

Dades de l'actuació

Millors C. Temp.

4de7a, 3de7, 4de7

403

Admin
registrats

"El retorn"

2008-09-19T18:38:00.006+02:00

Doncs sí, ja tornem a ser aquí, la veritat és que no en tenia moltes ganes de tornar, ja que de vacances s'està molt bé, però s'ha de fer el que toca, i el que toca és anar a l'escola... però bueno..
intentaré escriure sovint, si no és que estic massa enfeinada... que espero que no...

Bé doncs ara a ... ESTUDIAR!!

Apa adéu!!!

Xerrada a Llorenç del Penedès

2008-09-19T18:38:00.003+02:00

El pròxim diumenge dia 21 de setembre el comitè català pels drets humans al Sàhara occidental farà una xerrada a la població de Llorenç del Penedès a les 12 del migdia.

Per a més informació, entrin al següent blog:

www.comitecatala.blogspot.com

MANIFESTACIÓN POR LA AUTODETERMINACIÓN DEL PUEBLO SAHARAUI

2008-07-16T22:10:00.001+02:00

El próximo domingo dia 20 de Julio se realizará la manifestación por el derecho a la autodeterminación del pueblo Saharaui, a la que acudiran los niños Saharauis que estan pasando sus vacaciones en Catalunya.

La manifestación, tendrá como punto de salida el Corte Ingles de plaza Catalunya, a las 10:30 de la mañana, y concluirá delante de la subdelegación del Gobierno.

Delegación Saharaui en Catalunya
www.saharacatalunya.org

Festa Central a St. Cugat

2008-07-15T14:14:00.004+02:00

El dia 20 d'aquest mes, és a dir, el diumenge, es trobaran tots els nens que han vingut a passar l'estiu amb naltres, a Catalunya. Espero i desitjo que s'ho passin tots molt bé, i nosaltres també, per descomptat...

Cap de setmana sota arbres!!

2008-07-14T21:07:00.002+02:00

Divendres a la nit, quan anàvem camí a la nostre segona residencia, ens vam trobar el pont tallat per tots els arbres que, a causa de la pluja i el vent fort, van tombar-se sobre la carretera.
Quan ho vam veure, la veritat és que ens vam quedar parats, perquè no podíem passar amb el cotxe, i per tant, no podíem anar a dormir a casa..
Mon pare, va girar cua, i vam anar a la comissaria per avisar que no es podia passar amb el cotxe, i al cap d'una bona estona, va aparèixer un cotxe de la policia, i amb les lots, ens van il·luminar el camí per poder travessar el pont, i així poder anar cap a casa caminant a dormir...
I si no fós perquè un veí del poble va portar una "motosierra", i va començar a tallar els arbres, encara estarien allà...

El que més gràcia em va fer, va ser, que quan la Fatma va veure que no podíem passar, i després que, anàvem a la comissaria, li va canviar la cara de cop, es va quedar blanca com la neu, estava molt acollonida...
però després al veure que els policies ens guiaven el camí amb lots, va començar a relaxar-se, però la veritat és que tenia la por ficada al cos... no crec que ho oblidi mai, i nosaltres tampoc, sobretot la seva cara de por..

A ca la Sultana

2008-07-14T20:45:00.004+02:00

L'altre dia vam anar a visitar a la Sultana, ja que també hi havia la Leila Haidar. Quan li vam dir a la Fatma que hi aniríem, se li van il·luminar els ulls, i anava més contenta que un "xinxo" camí a casa seva, fins i tot, anava cantant la cançó que es canta als campaments, de la Sultana... però quan la Sultana va obrir la porta, es va quedar callada i només la mirava i mirava.. i quan Leila va sortir de la seva habitació, i es va presentar, es va quedar sense ni parpellejar...
Però al cap d'una estona quan li van donar conversa, ella es va començar a deixar anar una mica.. però no massa...
Estava al·lucinant...
Us deixo aquí unes fotos que vam fer a casa seva..
Leila Haidar, Fatma Mohamed i Sultana Haya

Visita al zoològic

2008-07-14T14:12:00.009+02:00

L'altre dia, li vam prometre a la Fatma que tindria una excursió sorpresa, i així va ser, vam anar al zoo. s'ho va passar la mar de bé... anava amunt i avall mirant tots i cada un dels animals que hi havia... en fi, que va ser un dia esgotador...

Antònia, questes fotos són per a tu.. jaja, ja que me les has demanat.. doncs.. té mira-la..

4000 visitants!!!

2008-07-08T14:10:00.002+02:00

Doncs sí, avui he vist que tenia el número 4000 en el meu comptador de visitants..
La veritat és que quan em vaig fer aquest bloc, no pensava que arribés a tantes visites, encara que sempre poden ser moltes més. Pensava que no gaire gent me'l miraria, i llegiria el que poso, però vist això, ara veig que sí, encara que no deixin pas cap comentari...

Bé, aquesta entrada com podeu veure, és molt curteta, ja que no sé que més posar..

Bé sí, donar les gràcies a la gent que entra al meu bloc. Gràcies.

SOLIDARITAT

2008-07-08T13:51:00.000+02:00

Solidaritat= el fet de compartir les idees, els problemes i les responsabilitats amb algú altre.

Com he pogut comprovar durant aquests últims dies, crec que hi ha gent que no té massa clar que vol dir, per això he posat la definició. Per així poder aclarir a la gent que es pensa que és solidaria, però per quelcom no ha acabat d’entendre el seu significat, i farda d’una cosa que realment no és.

La falsedat i la hipocresia, a vegades fa que el seu significat canviï.

ARA JA HI SOM TOTS!!

2008-07-02T20:19:00.003+02:00

bé tots no, perquè encara falten nens per arribar, però almenys ja ha arribat un vol. després de la llarga espera, ja estan aquí!!
aquesta nit, en vénen més, espero que no sigui tant llarg com avui..

Per fi!!

2008-06-19T16:25:00.000+02:00

Bé, per fi, ha acabat l’escola, la veritat és que ja en tenia ganes de que acabés, perquè n’estava una mica cansada, però crec que ha valgut la pena l’esforç que s’ha fet durant tot l’any...

A mi em fa molta gràcia, quan els adults diuen: que fàcil és la vida d’estudiant...
però NO! La vida d’estudiant tampoc és fàcil, perquè et passes set o vuit hores a l’escola, estudiant, i a més a més, quan arribes a casa... continua estudiant i fent els deures, total.. ser estudiant és molt fàcil, oi?

Doncs jo no ho crec així, el que crec és que la vida d’infant és la més fàcil, ja que no tens preocupacions de cap tipus, ni has d’estudiar, ni treballar... i a més, els pares són els que t’ho fan tot, que si el llit, que si et preparen la roba que t’has de posar, que si et fan el berenar, l’esmorzar, no cal que col·laboris en les tasques domèstiques... i perquè, perquè ets petit?

Doncs no, perquè no tots els nens tenen la mateixa sort (si es pot anomenar així) ja que han de fer les tasques domèstiques, ocupar-se dels seus germans, no cal ni que es preparin la roba, perquè no en tenen tanta com per decidir que es posaran avui o demà, són nens que possiblement han de fer de pares alhora de fer de germans...
Nens, com d’entre d’altres, els saharauis, que ara que penso, si hem acabat l’escola, significa que comença el compte enrere perquè arribin els infants que omplen d’alegria i amor casa nostra durant dos mesos, els dos mesos més esperats per a ells, i també per a nosaltres.

Així que, dintre de poc ja els tindrem donant voltes per a casa...

Estic desitjant que arribi el dia per poder veure aquesta canalla que ens omple a tots de ...

PRESENTACIÓ BLOG COMITÈ CATALÀ DD.HH

2008-06-18T15:13:00.003+02:00

un nou blog s'ha creat, i aquest és el del comitè català pels drets humans al Sàhara occidental.

us animo a visitar-lo.

Detencion de dos defensores de Derechos

2008-06-16T14:43:00.001+02:00

Dos de los miembros de CODESA , Lamin Sahel ( 39 años de edad ) y Bachir Driouach ( 30 años de edad ) fueron detenidos por siete agentes con paisano en la llamada Avenida de Mohamed V en Gulmim / sur de Marruecos a las 22h15min de la noche del dia 10 de junio de 2008 . Y en plena calle fueron sometidos a tortura por parte de los siete agentes de la policia marroquí .

De repente llego un coche de la policia en el cual fueron trasladados los dos defensores de Derechos Humanos hacia la comisaria principal en Gulmim . En esta comisaria y según los dos dtenidos fueron sujeto de amenazas e insultos por parte de los responsables en la comisaria

AlaminSahel : miembro de CODESA , miembro en Front Line Defenders y miembro de AMDH – seccion Aaiun , que el y su amigo Bachir Driouach , miembro del CODESA y miembro en la AMDH – Seccion Aaiun , fueron interrogados durante dos horas consecutivos , por los siguientes oficiales de la Policia Judicial : Abdelouahad El Mazouni , jefe de la Policia Judicial en Gulmim / sur de Marruecos , y sus ayudantes Abdelhakim Aamir y Mussa El Hasnaoui .

Todo el interrogatorio consistio en saber sus actividades como Defensores de Derechos Humanos y sus relaciones con las manifestaciones de Ifni / sur de Marruecos que tuvo lugar después de la intervención brutal el dia 07 de junio de 2008 .

Los dos Defensores de Derechos Humanos fueron puestos en libertad gracias a las manifestaciones que tuvo lugar en la Avenida de Alkharchi en Gulmim / sur de Marruecos . Esta manifestación fue por militantes en distintas asociaciones en la ciudad y centenares de las masas del pueblo en dicha ciudad .

Cabe señalar que los dos Defensores de Derechos Humanos , son ex presos de conciencia fueron detenidos en el 06 de febrero de 2006 en Gulmim / sur de Marruecos y encarcelados durante dos meses en la prision de Inzagan – Agadir , solo por sus actividades como defensores de Derechos Humanos y su participación en la Intimada y las manifestaciones que reevendican la libertad a los presos politicos saharauis que estaban en huelga los conocidos por El Grupo de los 37.

Secretariado de CODESA

Aaiun 11 de junio de 2008

INFORMACIÓ CEDIDA PER:

COMITÈ CATALÀ PER LA DEFENSA

DELS DRETS HUMANS AL SAHARA OCCIDENTAL

FORÇA, EQUILIBRI, VALOR I SENY

2008-06-13T15:40:00.009+02:00

Bé, la veritat és que ja feia temps que volia posar una entrada amb la meva afició preferida... els castells. Sí, sóc castellera, molts dels que llegiu el meu bloc ja ho sabeu.

De fet, ja fa com uns 10 anys que en faig, es diu ràpid, oi?

La veritat, és que si deixés de fer-ne, no sé que passaria, potser em quedaria un buit dins meu, però crec que aquest buit seria bastant gran... ja que a vegades, quan no en faig per qualsevol motiu, sobretot perquè estic lesionada o quelcom semblant, la veritat, és que em sap greu no poder ser-hi, a l’assaig vull dir, i si hi sóc, doncs encara tinc més ganes de pujar, perquè ho veig i ...

De fet, crec que és com un mono, com una droga... no sé si sabeu el que vull dir..

Doncs, bé, vosaltres ja sabeu quina és la meva afició preferida, i com que pocs blocs creen espais de debat sobre tems com ara aquest, doncs jo, en faig un; si algú té una afició, i la vol compartir.. doncs que escrigui un comentari dient-ho.

Aquí us deixo fotografies pel meu pas com a castellera:

I han anat passant els anys, i com veureu, també de colla:

Xerrada:

2008-06-13T14:20:00.000+02:00

“Situació política actual i Drets Humans a les zones ocupades del Sàhara Occidental.”

Intervindran:

Mah Iadih , Delegació Front Polisari a Catalunya

Raül Carretero, Comitè Català per la defensa Dels Drets Humans al Sàhara Occidental

A la sala Polivalent de l’Estadi Alumnes Obrers de Vilanova a les 7 de la tarda.

VII Edició del Memorial Xavier García i Martínez

Informació cedida per:

COMITÈ CATALÀ PER LA DEFENSA

DELS DRETS HUMANS AL SAHARA OCCIDENTAL

GREENPEACE DETÉ A UN VAIXELL QUE PESCA AL SÀHARA OCCIDENTAL

2008-06-12T18:08:00.000+02:00

Activistes de Greenpeace van impedir el dimecres per la tarda que el vaixell pesquer Nòrdic IV abandonés el port a Fiskebäck, Gotemburgo, Suècia. Dos activistes es van encadenar a las ancles del vaixell.

Greenpeace està portant a fi la acció perquè consideren que el vaixell està involucrat en la pesca il·legal en el Sàhara Occidental.

"Ni al vaixell ni als seus propietaris se’ls hauria de permetre sortir i haurien de ser enjudiciats", declara el portaveu de Greenpeace Frode Pleym al servei de noticies sueca TT.

Els activistes de Greenpeace també s’han encadenat als amarratges que asseguren el vaixell o al port.

Segons el senyor Rune Karlsson de la Policia Marítima, no es planteja cap acció contra els activistes, sempre i quan la protesta es porti a la fi de manera pacifica.

Informació cedida per:

COMITÈ CATALÀ PER LA DEFENSA

DELS DRETS HUMANS AL SAHARA OCCIDENTAL

FRANKI!!

2008-06-11T19:28:00.001+02:00

Al Franki l’han concedit el tercer grau en règim obert.
Es tracta d’una llibertat parcial i vigilada, ja que haurà de dormir a la presó que se li assigni (amb tota probabilitat a la presó Model de Barcelona). La seva advocadessa Montserrat Salvador, ha explicat que el Franki dormirà a la presó però el dia podrà reemprendre els seus estudis i la feina. Encara ha de formalitzar tràmits sobre la seva situació de captiveri. El Franki ha agraït públicament la lluita de totes les persones i col.lectius que han fet possible aquest alliberament parcial. Franki va ser detingut i empresonat fa un mes i mig, quan el Tribunal Suprem espanyol va denegar el recurs presentat el 2005. L’empresonament obeïx a una condemna per uns fets de l’any 2002, quan en una cercavila algú va intentar despenjar una bandera espanyola i una de la UE de la casa de la vila de Terrassa. Les mobilitzacions per la seva llibertat, esdevingudes un clam contra la repressió i contra els símbols del poder (contra la bandera espanyola, l’element sagrat que va motivar la seva condemna a mans d’un ex-fiscal militar) han superat totes les expectatives i s’han convertit en les més nombroses i eficaces dels darrers anys. Les accions mediàtiques continuades han posat a la palestra la greu injustícia i les motivacions polítiques espanyolistes d’aquest empresonament. Un fet que ni la premsa del règim ha pogut ocultar com voldria.

http://llibertatfranki.org/?p=83

Novedades en Marruceos/ Novetats al Marroc

2008-06-10T14:31:00.003+02:00

EN CASTELLÀ

Marruecos y las primeras síntomas de las crisis en su interior
A las 5h de la madrugada de hoy 07 de junio de 2008 , las autoridades de Marruecos intervinieron contra la población civil en la ciudad de Sidi Ifni ( sur de Marruecos ) . Esta intervención brutal ha sido dirigida por el General Hamidou Laanigre ( ex director general de la Seguridad y el actual Director de las Fuerzas Auxiliares en Marruecos )
Y según nuestras fuentes en esta ciudad , la intervención brutal de las autoridades de Marruecos causo graves lesiones para decenas de personas y la detención de otras decenas de ciudadanos de esta ciudad y la muerte de algunas personas del que aun no estamos seguros a causa del sitio militar que separa la ciudad del resto de las ciudades del sur de Marruecos .
El que se ocupo de la intervención , el general Hamidou Laanigre , es uno de los altos cargos marroquíes que están implicados en todas las violaciones sistemáticas contra el pueblo saharaui desde la invasión marroquí al Sahara Occidental y su nombre aparece en la lista que investiga Baltasar Garzón .
Este mismo general es el que dirigió las intervenciones agresivas como director general de la Seguridad Nacional en Marruecos , contra manifestantes saharauis en los territorios ocupados del Sahara Occidental desde el 21 de mayo de 2008 hasta que fue nombrado Responsable Supremo de la Fuerzas Auxiliares .
Es el mismo responsable que encabezo la campaña contra los Defensores de Derechos Humanos en los territorios ocupados , que fueron detenidos entre junio y agosto del 2005 , y los cuales fueron torturados y juzgados en juicios sumarios con condenas entre siete meses y dos años

EN CATALÀ

Marroc i les primeres símptomes de les crisis en el seu interior

A les 5 h de la matinada d'avui 07 de juny de 2008, les autoritats del Marroc van intervenir contra la població civil a la ciutat de Sidi Ifni ( sud del Marroc ) . Aquesta intervenció brutal ha estat dirigida pel General Hamidou Laanigre ( exdirector general de la Seguretat i l'actual Director de les Forces Auxiliars al Marroc )

I segons les nostres fonts en aquesta ciutat, la intervenció brutal de les autoritats del Marroc causo greus lesions per a desenes de persones i la detenció d'altres desenes de ciutadans d'aquesta ciutat i la mort d'algunes persones del qual fins i tot no estem segurs a causa del lloc militar que separa la ciutat de la resta de les ciutats del sud del Marroc .

El que es ocupo de la intervenció, el general Hamidou Laanigre, és un dels alts càrrecs marroquins que estan implicats en totes les violacions sistemàtiques contra el poble sahrauí des de la invasió marroquina al Sahara Occidental i el seu nom apareix en la llista que investiga Baltasar Garzón .

Aquest mateix general és el que va dirigir les intervencions agressives com a director general de la Seguretat Nacional al Marroc , contra manifestants sahrauís als territoris ocupats del Sahara Occidental des del 21 de maig de 2008 fins que va ser nomenat Responsable Suprem de la Forces Auxiliars .

És el mateix responsable que encapçalo la campanya contra els Defensors de Drets Humans als territoris ocupats , que van ser detinguts entre juny i agost del 2005 , i que van ser torturats i jutjats en judicis sumaris amb condemnes entre set mesos i dos anys

Informació cedida per:

COMITÈ CATALÀ PER LA DEFENSA

DELS DRETS HUMANS AL SAHARA OCCIDENTAL

APORTA LA TEVA FIRMA A:

2008-06-09T21:13:00.007+02:00

libertadpresospoliticossaharauis

Campaña Internacional para la Liberación de Brahim Sabbar y todos los Presos Políticos Saharauis

LOS PRESOS POLITICOS SAHARAUIS NECESITAN QUE UNAS TU VOZ Y TU DENUNCIA PARA SU LIBERACIÓN. DALES TU APOYO FIRMANDO EN LA SIGUIENTE PÁGINA :

http://www.libertadpresospoliticossaharauis.com/

informació cedida per:
COMITÈ CATALÀ PER LA DEFENSA

DELS DRETS HUMANS AL SAHARA OCCIDENTAL

Tot era mentida al país dels farsants-...

2008-06-05T18:32:00.001+02:00

Mentides i més mentides

Perquè existeixen les mentides?

I els mentiders? Perquè hi ha gent que troba a les mentires i a la falsedat una cosa normal en la seva vida?

La veritat és que no ho acabo d’entendre i crec que no ho entendré mai, però tinc l’esperança que quan em faci gran acabi comprenent a aquestes persones, i d’entre aquestes persones, gent que conec, i que tenen la barra de tornar a dir-te una mentida per solucionar la mentida que han dit abans... i un embolic mental que es fan, que després no poden sortir de tot ell, sense dir una altra mentida...

Bé, aquest tema no se m’hagués acudit escriure’l mai, però un amic, m’ha dit que seria un bon tema per escriure, però crec que no li he tret un bon profit.. però és igual..

De fet, no sé si algú ha entès el que he volgut dir, però el fet és que jo sí que ho entenc, així que...

Mentides - Obrint Pas

DEDICAT AL MEU GERMÀ ABDALLAHI

2008-05-15T17:43:00.009+02:00

Bé, avui, com bé posa al títol, li dedico al meu germà Abdallahi, ja sé que sona estrany que digui "germà", però sí, ho és, no de sang però ho és, com jo ho sóc la seva germana.
Doncs avui li dedico a ell, perquè mirant fotos, he trobat unes de molt maques, que després us les posaré. doncs, a part de per això, li dedico a ell, per tots els moments divertits amb ell als campaments. i perquè segons ell i el meu pare, el culo es una fábrica de mierda...

m'enrecordo, que un dia que feia moltíssima calor, i la Fatimettou, la mare, no ens va deixar sortir al carrer, si se'l pot anomenar així, i ell després d'estar tota una bona estona fent el "burro" i dient acudits dels seus, va decidir posar-se a dormir, i això que, quan vam veure que s'havia quedat dormit, la meva mare, la Núria, va encendre l'encenedor prop del seu cul, de tal manera que ell va fer un bot, i es va espantar tant... quins records més bonics, espero no oblidar mai aquests moments amb ell. També recordo cada nit, abans d'anar a dormir, que fèiem una guerra de coixins i fèiem un "sandwich" amb els matalassos, i per descomptat, nosaltres no hi faltàvem.
de fet, em podria estar hores i hores escrivint coses i coses sobre el que fem allà amb ell i altres germans.
Doncs, l'Abdallahi, aquest any en teoria hauria d'haver anat a estudiar a Cuba, però al final no hi ha anat, i s'ha quedat estudiant al 12 de octubre, segur que molts de vosaltres n'heu escoltat parlar.
Doncs, avui per ell i demà per un altre...
li dedico aquesta entrada, a part de tots els motius que he dit abans, perquè encara que no pugui llegir-ho, (ni entendre-ho) li desitjo molta sort a ell i a tots els altres.
Aquí us deixo algunes de les fotos que us he dit abans:

Aminattou Haidar

2008-05-12T10:28:00.008+02:00

Ahir, vaig tornar a tenir el privilegi de poder estar un altre cop amb l'Aminattou Haidar. Podríem dir que vam estar quasi tot el dia amb ella.
Per tercera o quarta vegada, he tornat a comprovar amb els meus propis ulls, que és una dona forta i valenta.

Ahir, em va ensenyar les fotografies dels seus fills, que per pura casualitat, tenen les mateixes edats que jo i el meu germà.

Un cop haver dinat, ella va voler anar a visitar a la Sultana Haya i a prendre un te, com a tradició seva.
Quan ja ens vam prendre els tres tes, vam anar a despedir-la a l'aeroport. I mentres anàvem cap allà, li vaig ensenyar una cançó que canten als campaments de refugiats sahrauís sobre ella, cantada per una nena, i li va fer tanta il·lusió que vaig haver de enviar-li pel móvil, ja que li volia ensenyar als seus.

Bé, aquí us deixo unes fotografies que vam fer durant el dia d'ahir amb ella i la Sultana.

Cliqueu a sobre de cada fotografia per veure-les millor.

SENSE TÍTOL

2008-05-09T14:37:00.004+02:00

Avui, he vist el blog de l'Antònia, l'entrada de los caribeños saharauis, i m'he enrecordat d'en Selma, el noi que viu amb nosaltres quan no està als campaments, perquè ell va estudiar a Cuba,i moltes vegades m'explicava coses que feia allà i les "juergues" que es montava...
I com ell va estudiar allà, i va suportar la separació amb els seus pares, per això no vol que el seu germà, l'Abdallahi, hi vagi allà, perquè ho va passar bastant malament.

I també m'he enrecordat d'en Mohammed, un noi que aquest any se l'ha passat estudiant a Cuba, però ell, aquest estiu ve a passar-lo amb la família. però això fa canviar molt les coses, perquè almenys està amb la família.

Bé, doncs, des d'aquí, no crec que en Selma tingui la voluntat d'anar a Rabuni i mirar el meu blog, però és igual, li dedico a ell, que ara mateix, en aquests moments, està gaudint de la seva primera filla, i dels seus dos altres fills.

Per a ell i la meva família, que també van haver de suportar la separaació durant uns quants anys. I també a aquelles famílies, que estan passant la separació amb fills o germans, i a les famílies que ja ho han passat, com és la meva. petons i fins una altre.

VIDEO PROMOCIONAL

2008-05-09T14:20:00.004+02:00

Sahara_2008_FLV
Uploaded by jartigue

Només volia dir un petit comentari sobre aquest vídeo: Cecília, enhorabona, m'ha agradat molt. Ah! I que m'ha fet molta il·lusió veure a la Leila està guapíssima.
Fins aviat!

2008-05-07T14:29:00.002+02:00

Javier Bardem, imatge de la campanya de recolzament del cine espanyol al poble sahrauí

cliqueu a sobre la foto per unir-te amb la teva firma!

SEMINARI SOBRE EL CONFLICTE DEL SÀHARA

2008-05-07T14:08:00.011+02:00

Programa

cliqueu damunt les fotografies per poder veure-les millor.

mercado saharaui

2008-04-25T14:24:00.004+02:00

El meu pare, ahir va arribar a casa i em va comentar que hi havia un nou blog, sobre tota la producció de coses, tant d'aliments, com materials (tèxtil), fet per les dones sahrauís als camps de refugiats.

He vist que hi ha una pastisseria a Ausserd, una altre a Smara i una altre a Dajla. També elaboren catifes, que les pots demanar trucant a una dona de Madrid o bé, si no t'agraden les catifes exposades al blog, pots trucar a la Maima, que és una noia que viu a Dajla.. i possiblement et fan la que a tu t'agrada.

La veritat, és que està bastant bé que les dones sahrauís puguin fer això, ja que a part de treure's una mica de diners per la família, també poden donar a conèixer-se arreu del món...

Quan vagi a Ausserd, em sembla que ho primer que faré,. serà anar a comprar pastissos a la pastisseria...

Espero que us agradi aquest nou blog...

2008-03-25T14:26:00.004+01:00

La “Columna de los mil” desafia al mur de Marroc

milers de mans es van unir davant el mur de més de 2.700 km de llarg que Marroc va construir per aïllar als saharauis del seu lloc ancestral.

milers de mans d'espanyols - acompanyades de mans d'italians, argelins i saharauis - que van intentar simbolitzar amb la seva presencia que no estan d'acord amb les polítiques que aplica el seu govern, que no es resignen a acceptar que prevalguin els possibles interessos geoestratègics davant la justícia internacional i els valors morals.

text extret de: "http://images.google.es/imgres?imgurl=http://blogs.20minutos.es"

Reconeixo que m'agradaria haver pogut participar però no ha pogut ser.
però almenys s'ha pogut realitzar. I això m'alegra.

2008-03-10T20:28:00.002+01:00

ZP guanya gràcies a Catalunya i Chacón es compromet a aconseguir un millor finançament

Zapatero guanya les eleccions gràcies als 25 diputats aconseguits a Catalunya pel PSC. CiU guanya un diputat i es converteix amb 11 diputats en tercer grup parlamentari al Congrés. ERC és la gran derrotada en perdre 5 diputats

La cap de llista per Barcelona del PSC, Carme Chacón, s'ha compromès a aprofitar la victòria obtinguda a Catalunya, que ha permès a José Luis Rodríguez Zapatero guanyar en el conjunt de l'Estat, i aconseguir un sistema de finançament "més just per aquest país". En declaracions aquest matí a Catalunya Ràdio, Chacón ha admès el compromís d'aconseguir que el govern espanyol publiqui les balances fiscals per aclarir què aporta Catalunya a la resta de l'Estat i que en rep.

Amb un 99,99% de vots escrutats, el PSOE ha guanyat les eleccions amb 169 escons. El PP en treu 153; CiU, 11; PNB, 6; ERC, 3; IU, 2; CC, 2; BNG 2; Na-Bai, 1, i UPiD, 1. A Catalunya, els resultats, amb el 100% escrutat, són els següents: PSC, 25; CiU, 11; PP, 7; ERC, 3 i ICV 1.

Les urnes van emetre ahir un veredicte clar: el guanyador del duel és José Luis Rodríguez Zapatero i el perdedor és Mariano Rajoy, però la diferència entre l’un i l’altre és idèntica que la del 2004: 16 diputats. La del líder del PSOE, en les seves segones eleccions generals, va tornar a ser una victòria curta, com l’anterior. Tot i acostar-se més a la majoria absoluta, els cinc diputats de més aconseguits, en passar de 164 a 169, l’obligaran a buscar altra vegada aliats a la cambra. El PP, per la seva banda, tot i l’increment també de 5, en passar de 148 a 153, queda per sota de les seves expectatives de tancar el “parèntesi” del 2004 i guanyar-li la partida als punts a Zapatero. I, per tant, haurà de passar-se quatre anys més a l’oposició.

per part meva, com a bona independentista, em sap greu que esquerra republicana hagi perdut tants escons. però me n'alegro de que: LA GAVIOTA VOLÓ i no ens manarà durant quatre anys.

SANT VALENTÍ = CONSUMISME

2008-02-14T18:20:00.003+01:00

Sant Valentí, ja veus, el dia dels enamorats. així tenen un motiu perquè hi hagi consumisme, igualet que al nadal.

trobo que és una tonteria, ja que si algú s'estima, ho pot demostrar durant tot l'any, no cal que ho demostrin només un dia i a més, una mica cutre, la veritat.
bé, qui cregui en el sant Valentí, els hi desitjo feliç dia.

Tieta de nou!!!!!

2008-02-07T19:18:00.000+01:00

No sé si us recordeu, però la meva primera entrada en aquest blog, us explicava que tenia un nebot i tal..

doncs, torno a ser tieta, però aquesta vegada d'una nena...

va néixer el dia 30 de gener, però fa poc que ens hem assabentat. encara no sabem com es diu, però espero que ens ho diguin aviat.
a mi m'agradaria que es digués Sabah, el meu nom en àrab, però no crec que sigui així.

quan m'enviin una foto, ja la posaré.

estic molt contenta, i tinc ganes de veure-la.

Cancó del meu amic Mohammed

2008-01-28T14:13:00.000+01:00

Avui dedico un trosset del meu blog, a un amic sahrauí. Es diu Mohammed, i us poso una cançó "rapera" de les seves...

Quan em passi més, ja les posaré també.

Aquesta és la cançó:

Una sonrisa y una cara bonita, compartiré ese trocito y serás mi osito, desierto y piedra, gente k me aman, me sonríen en sueños otorgando el espíritu, detalles k me acen crecer para k vuelva a ejercer mi papel, seguir adelante en lo k me motiva andando a paso lento y con voz pasiva. Magrebies me tokaron la polla con su marcha verde, su bandera roja y su rey con cara de cebolla, ya jodieron a mi familia y ahora me kieren joder a mi, se lo digo bien claro así, mis letras me respaldan y voy armado kn un boli bic. K se jodan todos el dia leyendo el koran, con el gorro blanko nefastos son parásitos empezando x el rey y akabando x los burocráticos, entré en su mezkita y su cabeza va a la basurita. Dejadnos elegir nuestro futuro no tenemos gran ejercito kmo el rey arturo, estamos en un pozo profundo y muy oscuro, os mandaremos a tomar x kulo. Somos gente noble, digna y kn un corazón de roble. Tú hassan de mierda venga y sople, prueba de alkolemia, eres musulman pero ya no ay alkol k se te akople, fuimos kastigaos y otorgados x mano espanyola, das tantas ordenes k ya no sabes decir hola, eres un dictador pero dices k tu política mola. Sabes? Kiero sentirme libre pasear con una pistola de gran kalibre y matarte, pero no! Te haría un favor, no siento pudor, prefiero estar aki eskuxando rap hardkore pensando en revelarme, solo tengo un nabo k me acompaña, tu palacio kontra mi tienda de campaña, madre kontra madre, hijo kontra hijo dispuestos a dar guerra, la batalla solo espero k en su campo des la talla k desmuestres pk te adoran, fardan en tu presencia, tu espiritu solo es una esencia, se desvanece kmo el olor a barata fragancia. Mi casa de tochos y tu casablanca, mi top model y tu novia la manca. Libertad es lo k siempre he deseado y aki akaba mi pareado.

Bé, encara que hi han bastantes paraules "inapropiades", crec que es el sentiment de més d'un sahrauí.
doncs, res més, que espero que la cançó d'en Mohammed, us hagi agradat. tot s'ha de dir, que ell volia que posés el seu alies, però com que a mi no m'agrada això dels alies, doncs... no l'he posat.

Retrasada la marcha hacia Este del Sahara por asociación promarroquí

2008-01-24T18:06:00.000+01:00

La marcha anunciada para el próximo 27 de enero hacia Tifariti, en el Este del Sahara Occidental, por una asociación promarroquí ha sido 'retrasada unos días', según dijo hoy a EFE su presidente, Mohamed Reda Taoujni.

El retraso se debe, explicó el presidente de la Asociación Sahara Marroquí (ASM), al 'éxito' de la convocatoria y a la 'necesidad' de planificar con mayor detalle la organización de la marcha. Según Reda Taoujni, la ASM cuenta ahora con la participación prevista para la marcha de 2.767 personas, en lugar del millar que supuestamente iba tomar parte el próximo domingo, eso obliga a hacer nuevos preparativos. Aclaró que aún no se ha decidido la fecha en la que se celebrará finalmente la marcha, convocada para reivindicar la soberanía marroquí sobre la parte del territorio que no controla el Ejército de Marruecos.
Los organizadores habían anunciado su intención de demostrar a la comunidad internacional, en palabras de la ASM, el apego de la población hacia el territorio del Sahara, donde en su mayor parte hay administración de Marruecos pero que este país no controla en su totalidad. Los organizadores habían anunciado su intención de alcanzar en la marcha la localidad de Tifariti, que se encuentra a unos 40 kilómetros al este del muro militar de defensa construido por Marruecos.
Tifariti forma parte de la región de Esmara y está considerada por las autoridades marroquíes una 'zona tapón', no armada, entre el Sahara Occidental y las fronteras argelinas.
Reda Taoujni explicó además que la marcha se celebrará probablemente durante el mes de febrero y que se tiene previsto organizar tres campamentos, uno en Esmara y otros dos a 300 kilómetros al sur de esta ciudad 'para entrar (en el este del territorio al otro lado del muro) por tres lugares distintos'.
Agregó que hoy está previsto que la ASM celebre una reunión para precisar los detalles de la marcha y que cuenta con el visto bueno tanto de las autoridades del Gobierno marroquí como del Ejército. El pasado día 17 el Gobierno marroquí anunció su respaldo a la marcha mediante su portavoz, Jalid Naciri, quien afirmó que Marruecos es un país donde existe la libertad de expresión y de circulación y los marroquíes tienen el derecho de ir allá donde se encuentre el Estado marroquí'.
En esa ocasión el portavoz del Ejecutivo subrayó que 'Marruecos está presente en todo el territorio del Sahara marroquí en virtud de los acuerdos de Madrid' y recordó por ello que sus fronteras 'no se acaban en el muro de defensa'.

En Manhasset, la ONU exhorta a las partes a mantener debates 'sustanciales'

2008-01-08T20:21:00.000+01:00

Nueva York (Naciones Unidas), 08/01/2008 (SPS) El Secretario General de la ONU, Ban Ki-Moon, ha pedido a las partes que "hagan pleno uso de esta semana de conversaciones para comenzar a orientarse hacia una fase de debates más intensa y sustancial", la víspera de que comience un nuevo ciclo de negociaciones sobre el Sáhara Occidental bajo los auspicios de Naciones Unidas.

"El Secretario General desea expresar su reconocimiento a las partes y a los Estados vecinos por haber aceptado su invitación a las conversaciones que está previsto que comiencen este martes en Manhasset bajo la mediación del Enviado Personal del Secretario General, Sr. Peter van Walsum, y según los términos de las resoluciones 1754 (2007) y 1783 (2007)", indica un mensaje transmitido el lunes por su portavoz.

"El Secretario General reconoce que costará a la vez tiempo y paciencia negociar una solución mutuamente aceptable para esta disputa que perdura", afirma el mensaje.

Otros debates entre Marruecos y el Frente Polisario tuvieron ya lugar
en junio y agosto de 2007.

El pasado 31 de octubre, el Consejo de Seguridad de la ONU pidió a las partes que "continúen las negociaciones bajo los auspicios del Secretario General, sin condiciones previas y de buena fe".

Cancel·lat el Dakar

2008-01-07T13:06:00.000+01:00

Doncs sí, al final s'ha cancel·lat. És una llàstima, ja que portaven molts projectes, que ara no es poden realitzar...

Esperem que es solucionin els problemes que hi han a Mauritània respecte el terrorisme, i que l'any vinent es pugui realitzar aquesta cursa, pel mig del desert Africà, el Dakar.

... UN NOU BLOG ...

2008-01-07T12:54:00.000+01:00

Bé, avui us presento un nou blog, és un blog, d'un noi saharaui. Es diu Taleb, i l'he pogut ajudar a crear el seu nou blog, todos por un sahara libre
Tots junts animem-lo a que tiri endavant amb aquest blog.

També el podreu trobar, en un skyrock, és fascinant. Visiteu-lo.

Bé, doncs espero que la meua ajuda hagi sigut satisfactori. I que si llegeix aquesta entrada, li torno a repetir, que aquí estic per ajudar-lo, com ho van fer amb mi, l'Antònia, la Txell...

2007-12-28T12:47:00.000+01:00

no ploris per una Catalunya que lluita,
lluita per una Catalunya que plora!!

EL DESITG DE L'ANY:

QUE CARA L'ANY QUE VE, LLUITEM PER UNA CATALUNYA I UN SÀHARA LLIURE

a veure si aquest desitg, de tantes persones, per fi es faci realitat...

BON ANY 2008

2007-12-17T14:29:00.000+01:00

UGT Huelva: Foret lleva 40 años comprando “legalmente” fosfatos

UGT asegura que Foret lleva 40 años comprando "legalmente" fosfato a la empresa que explota la mina del Sáhara

El secretario general de la Federación de Industrias y Afines (FIA) del sindicato UGT en Huelva, Luciano Gómez, aseguró hoy que la empresa del Polo Químico onubense FCM Foret "lleva 40 años comprando de forma legal el fosfato a la empresa marroquí OCP que explota las minas situados en el Sáhara".

En declaraciones a Europa Press, Gómez rechazó las acusaciones vertidas ayer por las entidades Western Sahara Resource Watch y Asociación Amigos del Pueblo Saharaui de Madrid, que aseguraban que FCM "importa ilegalmente alrededor de 500.000 toneladas de fosfatos cada año procedentes del Sáhara Occidental".

En este sentido, indicó que la empresa con sede en Huelva "lleva cabo un comercio completamente legal y tal como está establecido desde hace mucho tiempo y como se hacen a nivel nacional e internacional" y añadió que las cuestiones políticas entre estos territorios "son algo independiente en que la empresa no entra porque pertenecen a otra esfera fuera del comercio".

De la misma forma, manifestó que los trabajadores de la factoría respaldan el "correcto comercio" que lleva a cabo Foret y consideraron que "nadie debería añadir elementos de incertidumbre a la empresa porque no se ajustan a la realidad".

En cambio, las dos asociaciones de apoyo al Sáhara Occidental mantuvieron que las importaciones desde esta zona de África son "absolutamente ilegales y violan la Ley Internacional" puesto que los recursos naturales que se extraen en esta zona no son propiedad de Marruecos, "potencia ocupante del territorio", sino que se trata recursos naturales de un territorio "ilegalmente ocupado".

LA MARATÓ

2007-12-16T19:50:00.000+01:00

Avui, es la marató de tv3. a hores d'ara portem 2.377.142 (i després diuen que els catalans som uns "ràcans") però només de moment.. esperem que vagi a més i espero que vosaltres d'alguna manera o altre hagueu col·laborat...

TOTS ELS CATALANS BATEGUEM UN SOL COR. NO DEIXEM QUE ES PARI.

Quina passada, eh! i ahir, a la primera(tve1) van fer el programa de mira quien baila, col·laborant amb la FAO, i ja, al quasi al final del programa només duien quasi un milió d'euros.....

perquè mai diguin dels catalans...

Bé, a veure si aconseguim un rècord...

Ànims pels malalts del cor.

2007-12-16T19:40:00.000+01:00

Libertad Digital: Iberdrola solicita el permiso saharaui

Marruecos tendrá que respirar muy hondo cuando se entere de que Iberdrola no desarrollará ningún parque eólico en el Sáhara mientras no cuente con el consentimiento de todos los agentes, y sobre todo del principal implicado, la comunidad saharaui. Fuentes de la eólica aseguraron a LIBERTAD DIGITAL que no saldrá adelante la iniciativa del parque eólico con la empresa marroquí Office Nation

Iberdrola quieren respetar por encima de todo la opinión de los saharauis sobre este asunto, una población expulsada y refugiada de Tindouf desde hace más de treinta años, después de los terribles bombardeos.

El reino alauita deberá sopesar el golpe de Ibedrola, que aunque renuncie al programa de energías renovables en el territorio ocupado, seguirá contribuyendo al progreso energético de Marruecos dentro de sus planes de expansión internacional, pero siempre respetando la legalidad internacional.

Un parque eólico en la capital del antiguo Sáhara español como explica el presidente de la Asociación Western Sahara Resource Watch, Javier García Lachica “contribuiría en la financiación de Marruecos de sus altos costes militares de la ocupación” y por supuesto sería una coyuntura perfecta para el gobierno de Marruecos en su obsesión por apropiarse de un territorio, que espera pacientemente la autodeterminación y sobre el que la Comunidad Internacional tiene toda responsabilidad política.

“Marruecos busca una forma de reconocer la presencia ilegal que no ha sido aprobada por ningún país del mundo”, por eso, añadía Ahmed Bujarí, representante del Polisario ante las Naciones Unidas que “espero que esta compañía de tanta envergadura, no arriesgue su prestigio vulnerando la ley internacional”. Bujari confía plenamente en que Ibedrola se abstenga en este asunto hasta que no se resuelva el conflicto del Sáhara Occidental en el marco de las Naciones Unidas.

De hecho, la cuestión del Sáhara se discute ahora en Nueva York en unas conversaciones entre Marruecos y el Polisario bajo los auspicios de la ONU. La segunda ronda de negociaciones, que se retomará el próximo 10 de agosto, no debe perder de vista el derecho del pueblo saharaui a la descolonización, y hasta que esto no ocurra, cualquier maniobra del Gobierno marroquí en nombre de los habitantes del territorio ocupado, será constitutivo de delito.

La decisión de Iberdrola, sin duda, hará mucho daño a Marruecos que acudió a la eléctrica hace pocos meses para que realizara el estudio de viabilidad del parque eólico de 100 MW en la capital del Sáhara. Y en eso ha quedado el acuerdo, en sólo un estudio de viabilidad sin visos de que de lugar a otros capítulos.

Por tanto, se le cierra a la potencia ocupante una nueva puerta comercial que hubiera engrosado sus políticas controvertidas e inmorales como es actualmente la explotación y exportación de los fosfatos, propiedad de los saharauis.

al d´Electricité (ONE) si se trata de un ataque al derecho interna

2007-12-12T14:23:00.000+01:00

Testimonis de desaparicions, tortures i morts al Sàhara occidental.
L'infern Saharaui

Alguns supervivents de les presons secretes marroquines recorden les atrocitats sofertes
• Dipositen les seves esperances de justícia en la investigació del jutge Garzón
[...] "El primer mes va ser el pitjor, els interrogatoris i les tortures eren constants. Ens despullaven i ens introduïen una ampolla per l'anus, o ens obligaven a seure sobre superfícies roents. Ens lligaven sobre una taula, ens pegaven i ens posaven àcid a les ferides. Ens fuetejaven amb cordes mullades, ens cobrien el cap gairebé fins a l'asfíxia amb una tela xopa de tòxics o d'orina. Ens penjaven de cap per avall i ens donaven descàrregues elèctriques als pits i als genitals". [...]

[...]"No sabem què passarà, però volem de tot cor que es faci justí- cia", diuen Fatma i Mamia. "Cal no oblidar que al Sàhara se segueix segrestant i torturant. Espero que un dia això s'acabi i vegem alguna mena de justícia, encara que sigui simbòlica. Perquè no torni a passar enlloc. No l'hi desitjo ni a l'enemic"[...]

'' paraules de Fatma i Mamí Salek i de Brahim''

2007-11-28T19:35:00.000+01:00

La muerte de Alkoumani Faisal Alhousien provoca nuevas movilizaciones de estudiantes saharauis en las universidades marroquíes

Santa Cruz de Tenerife.- El estudiante saharaui de la Facultad de Derecho de la Universidad de Agadir -sur de Marruecos-, Alkoumani Faisal Alhousien, de 20 años y natural de la capital del Sahara Occidental, El Aaiún, falleció en la noche de ayer, 26 de noviembre, después de que fuera atropellado por dos coches de forma consecutiva delante de la puerta de la residencia universitaria en la que vivía, informan activistas de derechos humanos en la zona.
egún relataron los testigos presenciales, el primer vehículo, que no tenía marcas de identificación, se dio a la fuga después de la salvaje agresión parándose posteriormente el segundo para comprobar el resultado fatal de su acción.
a policía acudió al lugar y desplegó un cordón defensivo ante la presencia de grupos de estudiantes saharauis que se acercaron al escenario del accidente saliendo de sus habitaciones y del recinto residencial cuando escucharon los gritos de la víctima y de los viandantes que se encontraban en la zona.
Alkoumani Faisal Alhousien se mantuvo con vida más de veinte minutos antes de que falleciera sin recibir ningún auxilio médico, según denuncian sus compañeros. Al llegar la ambulancia, el cuerpo de la víctima ya se encontraba cadáver.
Sólo una hora más tarde, las fuerzas policiales marroquíes retiraron sus restos del pavimento en el que reposaban. Enseguida que se conoció la noticia y los estudiantes saharauis de Marrakech y Rabat secundaron las protestas ya iniciadas por sus compañeros saharauis en Agadir y anunciaron movilizaciones. (SCSC)

Quan he llegit aquesta notícia, se m'han posat els pèls de punta. no se com els saharauis tenen aquesta força, tu. jo no crec que aguantés tanta repressió..
o potser si.. però no em veig ara mateix cap com ho són aquesta gent...
no sé vosaltres.....

una notícia, és notícia mentres dura el dia.
i això no ha de quedar així!
Prou repressió al sàhara ocupat!

SANT MARTÍ AMB EL SÀHARA

2007-11-18T20:02:00.000+01:00

Aquest matí ha sigut la mostra d'entitats a Sant Martí (Barcelona). L'associació de Sant Martí amb el Sàhara, hi ha col·laborat. Han plantat la seva paradeta sahrauí, on tenien de tot, de complements, fins a llibres, i és clar, informació no hi ha faltat.

Hi havia bastanta gent, i també ha hagut gent que s'ha parat a la seva paradeta per informar-se, això és bona senyal...

Aquí us poso un parell de fotografies de la seva paradeta:

Garzón abre diligencias por un delito de genocidio de Marruecos contra el Sáhara Occidental

2007-10-31T15:53:00.000+01:00

GARZÓN POR LOS DERECHOS HUMANOS

EN EL SAHARA OCCIDENTAL.

El juez de la Audiencia Baltasar Garzón, ha ordenado este melodía la apertura de diligencias previas por los delitos de genocidio y torturas contra ciudadanos saharauis cometidos presuntamente por altos cargos de la seguridad marroquí en los setenta y ochenta. Garzón admite así a trámite la querella interpuesta en septiembre de 2006 por asociaciones de defensa de los Derechos Humanos y familiares de presos y de desaparecidos saharauis.

El cap de setmana envoltats de saharauis.....

2007-10-24T21:31:00.000+02:00

Aquest passat cap de setmana va haver la 4a acampada de haimes a vilanova i la Geltrú.
Va ser un cap de setmana molt divertit, sobretot pels nens, que vam estar tot el dia jugant a la platja i fent el "burro". Va haver una xerrada, on va parlar la Sultana, la noia saharaui a la que va ser maltractada pels marroquins, encara que no és la única. ha vingut aquí per operar-se. també va parlar a Santa Coloma de Gramanet, on la seva xerrada va ser bastant emotiva, i dura.

Quan tingui més temps per dedicar al blog, és que ara estic amb exàmens....
us explicaré més o menys el que va dir en la xerrada, per aquells que no van poder gaudir de les seves paraules, encara que depèn el moment, hagués desitjat no haver estat...
bé, ja us donaré més detalls.

11 DE SETEMBRE

2007-09-13T14:17:00.000+02:00

Ja sé que és una mica tard de parlar de l'11 de setembre, però amb l'embolic de l'inici de l'escola, no he tingut temps de poder escriure res, ja que ahir ja ens van posar deures...

L'11 de setembre, el dia nacional de Catalunya, vam anar a l'ofrena floral a Barcelona, a l'estàtua d'en Rafael Casanovas. Després de fer l'ofrena, els meus pares, el meu germà i jo, vam anar al fossar de les moneres, als mitings renvindicatius.

aquí us poso algunes fotografies de l'11 de setembre.

...... LA MARXA ......

2007-08-27T12:54:00.000+02:00

Ahir, la Fatma, junt amb altres nens van marxar cap a casa seva, hi havien nens que estaven contents, perquè anaven a veure a la seva familia, però d'altres que no volien marxar, i molts perquè ja era l'últim any que venien a Catalunya.

Com diu l'Antònia en el seu blog, espero que sigui un "a rebeure" i no un adéu, i també espero poder anar a veure a la Fatma a casa seva. ja que ho més segur és que anem a Setmana Santa, a casa del meu germà Mahfoud.

Ara ja estan a casa seva, i segurament estaran tots explicant l'estiu, el que han fet i el que han deixat de fer, repartint els regals, etc...

Crec que la fatma aquest estiu s'ho ha passat bé, i m'agradaria, que si no tornés més a casa nostre, que s'hagi endut un bon record nostre.

les cues per marxar cap a casa seva

Aquest estiu

2007-08-24T13:24:00.000+02:00

Aquest estiu ha estat molt actiu, ja que al final hem tingut dues nenes. La Fatma, la que ja estava, i la Nebiha.
Me’n recordo que al principi m preocupava perquè no teníem cap nen/a sahrauí, i ara en tenim dues.
Bé, en realitat, ahir ja va tornar amb la seva família d’acollida. Aixa que ara només tenim a la Fatma.
Ja falten només dos dies perquè marxi, i això es nota a casa. Ella diu que està contenta perquè veurà a la seva família, però que està una mica trista perquè no ens veurà fins que nosaltres l’anem a visitar als campaments.
Espero que l’any que ve, pugui venir ella, i no haguem de tornar a començar de nou, com hem fet cada any.

Aquí, hi han algunes de les fotos de l'estiu ( per veure-ho millor, cliqueu a sobre de la foto.)

... NOVA INCORPORACIÓ A LA FAMILIA ...

2007-07-08T19:43:00.000+02:00

La nova incorporació a la família, es diu Fatma, és una nena de 8 anys, la que passarà aquest estiu amb nosaltres. desitjo, que s'ho passi molt bé amb nosaltres, i que se'n torni a casa seva, amb un bon record de Catalunya i de nosaltres...

De moment crec que s'ho esta passant bé, excepte en els petits moments de plors, però crec que quan s'acabi d'adaptar a tot, no hi hauran més plors, i s'hi hi haguessin, ja es solucionaria.
L'altre dia, em va dir que volia fer té, i així va ser, va deixar tot una mica pringós, però el va fer.

Quan vam anar a la platja, no sé si li va fer més il·lusió anar-hi, si a ella o a mi. perquè només veure la seva cara d'alegria, em vaig posar molt contenta....

FESTA CENTRAL A L'HOSPITALET

2007-06-28T09:29:00.000+02:00

PROGRAMA:

13h: Arribada i començament de les activitats
14h: Dinar i benvinguda a les ONG's
15h: Continuació de les activitats:
• Inflables
• Tallers
• Jocs amb aigua
• Pintura
16h: Diferents activitats de recolçament al Poble Saharauí
17h: Parlaments
17:30h: Acomiadament amb un grup d'animació.

Com arribar?
Tren renfe: estació de L'Hospitalet
Metro: Parada Rbla. Just Oliveres L1
Cotxe o autocar: Ronda Litoral o Ronda de Dalt, sortida L'Hospitalet Josep Tarradellas.

US ESPEREM A TOTS

....NO ACULLO....

2007-06-28T09:22:00.001+02:00

El dimarts, els meus pares em van dir que la Teslem, la nena que havia de venir a casa meva, com l'any passat, no es va presentar, i que estava a les llistes del primer vol. Però no va arribar. Jo tenia l'esperança que podria venir qualsevol altre nen o nena, a casa meva. Però no ha sigut així. Aquest any jo i la meva família no tenim nen saharaui, per això estic trista, perquè quan arriba l'estiu, l'únic que espero és que arribi un nena/a a casa meva, i compartir-ho tot.
Espero i desitjo, que l'any que ve pugui acollir a qualsevol nen/a.
Això si, qui tingui un nen o una nena acollits, disfruteu-ho, i penseu que hi ha gent que aquest any no podrà disfrutar d'aquesta alegria.

EL MEU SENTIMENT ACTUAL

2007-06-26T16:49:00.000+02:00

Avui estic molt angoixada i trista perquè en teoria avui arribava la Teslem, però entenc que la mateixa Teslem o la seva família, hagi decidit de no venir a passar les seves vacances fora del desert, i hagin decidit que passés les seves vacances al oasis. Encara que estava en llistes fins l’últim moment, no es va presentar a l’hora de la sortida de la canalla per venir cap aquí. Possiblement demà arribi un altre nen o una altre nena a casa meva, on ben rebuda serà.

El que em dol de veritat és que m’hagin comparat, no la meva família, sinó altre gent, amb persones de 50 anys (“persones adultes”) que per un motiu o per un altre, la criatura que havia d’anar a casa seva, no va arribar o no ha arribat. Perquè el dolor i el sentiment d’una nena de 14 anys recent complerts, no s’ha de comparar mai amb el sentiment de persones de 50 anys (per dir una edat), ja que és diferent. Perquè ells en teoria són més madurs, i ho haurien d’assimilar molt millor.

Sento haver fotut un rotllo dels que cansen i no interessen gaire, però necessitava desfogar-me.
Gràcies per llegir-ho

Espero i desitjo que no us passi mai

L'estiu amb la Teslem

2007-05-23T18:32:00.001+02:00

la Teslem és la nena que va venir l'estiu passat

a casa meva, i espero que aquest estiu hi torni

a venir. A casa meva l'esperem amb candaletes
perquè és una nena molt maca. Com els altres dos nens que han passat per casa durant els últims cinc anys... que espero que siguin molts més ...

FESTA DE LA DIVERSITAT A L'HOSPITALET

2007-05-16T14:10:00.000+02:00

El pròxim dia 10 de Juny, es celebra la festa de la diversitat a l’Hospitalet de Ll. Es plantarà una haima des de les 10:00 del matí, fins a les 10:00 del vespre.
Fora de la haima, es farà una exposició, de la història de un Pueblo olvidado.
Cap a les 14:00 del migdia, es farà un dinar solidari, això sí, no gaire car.
Aquests diners aniran a parar per a pagar el viatge dels nens Sahrauís.
També es farà una sessió de joves involucrats en aquest problema.
Es faran uns tallers, com el del te, o el taller de la henna...
Gent involucrada en el projecte farà una xerrada sobre el tema... i sahrauís que viuen aquí a Catalunya, explicaran la situació del seu Poble.Això és tot.Si us animeu a venir, la direcció és la següent:

Parc de la Torrassa, de l’Hospitalet de Ll. (metro línia 1, torrassa)

Us esperem

BOICOT A LA MARCA DE ATUN CALVO

2007-05-14T18:45:00.000+02:00

Hi ha empreses que exploten els recursos del Sàhara. Com per exemple la marca de atun calvo. Els mateixos Saharauis, recomanen que ningú la compri, perquè s'estan aprofitant dels bancs Saharauis i no aporten cap ajut als camps de Refugiats. Hi han empreses extranjeres que s'han retirat de les aigües saharauis perquè ho consideren il·legal, però d'altres com la companyia de atun calvo, segueixen allà. Aprofitant-se de la causa

Extret de les paraules de la Maima Mahamud.

AMISTADES PELIGROSAS

2007-05-06T20:32:00.000+02:00

Aquest és el videoclip d'una cançó de "Amistades Peligrosas", la larga espera, i a part de parlar del Sàhara, està gravat als campaments de refugiats Saharauis.
A mi m'agrada molt i espero compartir aquesta opinió amb vosaltres.

I a part d'això, aquest video no hagués sigut penjat sense l'ajuda de l'Antònia.

Zahrat asahara (la novel·la)

2007-04-25T19:25:00.000+02:00

Aquesta és la novel·la de la que parlo allà a dalt, no és una novel·la gaire bona, però es clar, la vaig haver de fer en una setmana... llavors, cosata una mica, i sobretot si és la primera vegada que en fas una... espero que us agradi, encara que no us espereu molt d0això. ja en fareu comentaris....

CAPÍTOL 1 No vull dormir!!

Mentre acabàvem de sopar els grans de la casa, li vaig dir a la meva néta, la Sabah, que anés a dormir perquè sinó, l’endemà no es podria llevar, i havia d’anar d’excursió. Però ella no va voler anar a dormir fins que jo no li expliqués una de les meves aventures, algunes de ficció i d’altres, que havien passat de debò. I la d’aquell dia era de veritat. Vaig acabar de sopar i me’n vaig anar amb la meva néta. Ja s’havia posat el pijama i s’havia estirat al llit, només hi havia encesa la llumeta de la tauleta de nit. Pensava que estava dormint, però pel que es veia, m’estava fent una broma infantil, de les seves. Em vaig llençar sobre d’ella, però amb compte, per fer-li pessigolles. No parava de riure, i fèiem molt de xivarri. La meva filla, la Teslem, ens va fer la bronca, a mi i a la Sabah. Ella i jo ens vam mirar i quan la Teslem se’n va anar a la sala d’estar, les dues ens vam posar a riure. Al cap d’una estona, vaig tapar amb la manta la Sabah, li vaig arreglar el coixí, i em vaig preparar per explicar-li la meva història.
- La meva història comença així-,
- Amb vint-i-cinc anys, ja acabada la carrera de cantant, era reconeguda a gairebé tot Catalunya, els joves venien als meus concerts, cantaven les meves cançons i em recolzaven.
Un dia uns productors em van plantejar de fer una gira per tota Espanya, perquè em coneguessin els ciutadans de la Península, deixant a un costat Portugal. Vaig estar dos mesos i dues setmanes fora de la meva ciutat. Quan vaig tornar a casa, Barcelona, vaig gravar el meu tercer disc, hi havia cançons en català, en francès i en anglès.
Als vint-i-sis, ja tothom em coneixia, i fins i tot alguns d’altres continents, com ara la Shakira, que tothom la coneix. Totes les meves companyes de classe, de l’escola. Em trucaven i em deien que encara no m’havien oblidat i que era la seva millor amiga. Jo sabia que m’ho deien per propi interès, per sortir a la tele, o a les revistes, amb mi. Totes elles des de la infància, que em deixaven de costat. Perquè deien que jo mai arribaria a ser cantant, el meu somni des de ven petita. I que llavors, els hi encomanaria la mala sort. Per això mai me les vaig creure i mai vaig anar amb cap de les cinc. Perquè sinó, s’aprofitarien de mi.
Deixant això a un costat...
Anava a cantar, a locals de gent jove, a residències d’avis, a escoles de disminuïts físics i psíquics...
Jo m’ho passava molt bé fent tot això, i sobretot cantar, el meu somni.

CAPÍTOL 2 Gratuït, gratuït!!

Una vegada, el president d’una associació de nens amb càncer, em va demanar que anés a cantar gratuïtament per a tots aquells nens i nenes que ja feia temps que ho havien demanat, fins i tot, a la carta del Reis Mags, al Pare Noel i al Tió.
Els diners no era una de les coses que més em preocupava, perquè sabia que els joves en aquells temps, no tenien gaire bon salari, i per això ho feia de franc.
Quan vaig arribar al lloc on havia de fer “el concert”, per dir-ho d’alguna manera, per aquells nens amb càncer, vaig tenir una sensació molt forta. Tots els nens em miraven sorpresos, alguns fins i tot em van venir a abraçar, i ho feien molt fort, encara que d’altres eren més reservats i només em somreien, però jo sabia que els feia molta il·lusió.
Em vaig seure al seu costat i tots junts vam començar a cantar. Se’ls veia molt feliços , i jo que mai m’havia imaginat que uns nens amb molts problemes de salut, em poguessin fer sentir tant bé com em sentia aquell dia.
Quan ja vam acabar de cantar, els vaig abraçar molt fort i me’n vaig anar. Ja atravessada la porta d’aquell local, tots els nens em van cridar (Shalia!!!), jo em vaig girar i, a que no saps que tenien en les seves mans...
- no, explica, explica...
Doncs bé, tenien un dibuix enorme, fet per ells, i em van dir tots alhora:
(-perquè ho pengis a la teva habitació, et donarà sort!!)
Jo molt emocionada, ho vaig agafar, i em vaig posar a plorar com una bleda, però això sí, d’alegria. Des d’aquell dia me’n recordo d’ells, i de molts altres nens que vaig anar a visitar. Jo, d’aquestes coses en vaig fer moltes. I la que més em va agradar és quan vaig anar als Campaments de Refugiats Sahrauís. Que és la història que aquesta nit t’explicaré.
- però àvia, on tens aquell dibuix que et van regalar aquells nens ?
- ho tinc a l’altell, un dia d’aquests, que el teu pare ens el baixi, d’acord?
- D’acord, però ara continua la història.

CAPÍTOL 3 Riiing.... Qui és?

Eren les deu del matí, del dia 3 de febrer de l’any 1976. estava a la dutxa, i el telèfon va sonar. Jo no podia atendre, però al veure que insistien molt,
vaig apagar l’aigua, em vaig posar el barnús i quan vaig arribar al telèfon, ja havien penjat. Vaig tornar a posar-me a la dutxa. Vaig encendre l’aigua...
- no m’ho diguis, et van trucar...
- exactament-, el telèfon va tornar a sonar, aquesta vegada, no m’ho vaig pensar ni un moment, vaig sortir de la dutxa i vaig atendre al telèfon.
- Qui era?
- Era el president de la RASD (del Sàhara), que volia...
- Que volia?
- Espera, deixa’m acabar de parlar.
Volia que anés a cantar per a totes les Wilaies (ciutats del Sàhara), que anés per els hospitals, per les escoles, per els ajuntaments...
Així sortiria per la televisió, que la famosa Shalia, o sigui jo, estava ajudant al Poble Sahrauí. Llavors,el govern, s’anadonaria de que necessita ajuda de veritat.
- ho vas acceptar?
Jo li vaig dir que m’ho havia de rumiar, i que quan sapigués la resposta ja el trucaria. Ell em va donar el seu número de telèfon, ens vam despedir i vaig penjar. ja no me’n recordava de que m’estava dutxant, i quan em vaig mirar al mirall, per casualitat, em vaig adonar de que duia el barnús , llavors va ser quan vaig tornar a la dutxa. M’ho vaig rumiar durant nou dies, i al final vaig decidir que...
- què vas àvia, que si o que no?
- Esclar que si.
Vaig agafar el telèfon i el vaig trucar:
- hola sóc la Shalia i el truco per dir-li la resposta de la seva proposta.
- Hola Shalia, estava esperant la teva trucada impacientment. Què has decidit?
- He decidit que si, que hi aniré amb molt de gust.
- Moltes gràcies, ja m’imaginava que em diria que si, perquè ets una persona meravellosa.
- Moltes gràcies
- A tu, i ja quedarem per a veure quant te’n vas i quants dies.
- D’acord, adéu.
Vaig penjar el telèfon i enseguida vaig fer-li una trucada a la meva mare.
- Hola mare, al final si que me’n vaig al Sàhara
- Molt bé filla, me’n alegro per a tu, serà un gran repte per a la teva carrera de cantant.
- Gràcies mare, però creus que estic fent bé?
- Esclar que sí, així veuran que ets una bona persona.

Però també estava molt trista, perquè no em veuria durant molt de temps sense veure’m.

CAPÍTOL 4 si.. o no..? Sí!!

El dia 5 del mateix mes, el president de la RASD, em va telefonar i em va dir que el dia 20 de febrer i que hi estaria tres mesos.
Jo al principi pensava que era molt de temps, però al final em vaig convèncer a mi mateixa.
El dia abans de marxar, ja tenia totes les coses preparades per anar-me’n i el dia 20, la meva mare em va acompanyar a l’aeroport. El vol sortia a les 10:30 del vespre, i hi havíem d’estar a les 9:30.
Per l¡altaveu cridaven el meu vol. Vaig agafar la bossa, i vaig fer un petó la meva mare i me’n vaig anar cap a l’avió.
- Filla! Quan arribis, em truques, i ja em diràs el número de telèfon per localitzar-te, d’acord?
- D’acord, ja ens parlarem...
Li vaig dir adéu amb la mà i ella em va tirar un petó. Un cop passada a porta ja no veia a la meva mare, i tampoc la veuria durant molt de temps. Jo no sé si la meva mare es va posar a plorar, perquè és molt sensible, com jo. Que em vaig posar molt tristona.
Vaig entrar a l’avió i vaig buscar el meu sallent. Hi havia molta gent que no coneixia de res,però el que si sabia és que anaven als Campaments de Refugiats Sahrauís per ajudar a aquella gent tant pobre. Tant al Sàhara com d’altres països del tercer món.
Em vaig seure al sallent nº 12, que estava gairebé tocant a la cabina del pilot. Ales 11:30, el air Argelí, la companyia d’avions en la que viatjava, ens van donar el sopar, hi havia una safateta amb tonyina i pollastre, una altre amb una amanida, un altre am un pastís de xocolata, i al costat d’aquestes safatetes, hi havia dos panets amb mantega, amb melmelada o amb formatgets. Jo, com que no tenia gana, i apart no feia gaire bona pinta, ho vaig agafar i m’ho vaig posar dins de la motxilla, per si després tenia gana o per qualsevol cosa. No vaig ser la única que ho vaig fer, perquè per el que vaig veure, molta gent de la zona del davant, també ho van fer.
Després del fastigós sopar, ens van fer omplir uns paperets, que havies de posar el DNI, de que treballaves, quants anys tenies...
Quan vaig acabar d’omplir el paperet, em vaig quedar dormida fins que vam parar a Orà, una de les ciutats més grans que hi ha a Argèlia , a carregar l’avió de benzina. Vam estar una hora sencera parats a Orà, sense fer res. Bé, ens van deixar anar al lavabo. No ens van deixar baixar de l’avió, ni per fumar una cigarreta.
He de reconèixer que mai m’havia estat tant avorrida ni tant agobiada om aquell dia.
El mòbil no em funcionava, bé, si que funcionava, el que volia dir és que no tenia cobertura.
Vaig fer petar la xerrada amb una noia, més o menys de la meva edat, que estava asseguda al meu costat. Anava al Sàhara per complir un projecte que tenia amb les tarbies (guarderies, en àrab). Portava molt material, com pissarres, jocs, taules, cadires,... perquè així els nens petits tinguessin més qualitat d’ensenyança. També vam estar parlant amb un noi jovenet també de la nostre edat, que hi anava com a metge, feia visites als hospitals, per ajudar-los en les operacions, cures o qualsevol recepta mèdica. En aquell moment em vaig adonar de que aquell poble necessitava i necessita molta ajuda, i que hi ha gent solidària que fa que no ho passin tant malament, encara que no és gaire fàcil. Els tres, en Quim, la Montse i jo ens vam conèixer una mica més. Em van explicar que en els campaments, es classifiquen en Wilaies (comarques), i dins de les Wilaies , en daires (ciutats), i dins de les daires en barris (1,2,3,4). En Quim, començava la seva ruta a la Wilaia de l’Aaiún, després a Smara, a 27 de Febrer, a Ausserd, i per últim a Dackla.
La Montse començava a Ausserd, després a l’Aaiún, a Smara, a 27 de Febrer i per últim a Dackla. I jo no sabia, ho únic que sabia és on començava, a Smara. Tots tres vam començar a parlar, perquè la Montse em va preguntar si jo era la Shalia, la famosa cantant. Jo i vaig dir que si, i tots dos em van dir que ells havien estat al meu concert de Barcelona. I que els hi havia agradat moltíssim. Allà mateix els hi vaig dedicar una cançó. I tots es van emocionar.

CAPÍTOL 5 Quina sensació!!

Com el viatge era molt llarg, em van proposar de que escrivís una cançó relacionada amb el Sàhara. I que l’afegís en el meu últim disc, encara no acabat.
Els hi vaig fer cas i vaig començar a compondre una cançó. Parlava de l’ajuda que necessitaven aquesta gent i que encara quedaven persones solidàries. Em referia a totes les persones que estàvem en aquell avió, i els que no.
Ja estava gairebé acabada quan ens van avisar de que ens havíem de cordar els cinturons perquè faltava poc per aterrar.
Vaig agafar el paper on estava escrivint la nova cançó dedicada al Poble Sahrauí, i me’l vaig guardar a la motxilla. Em va agafar una mica de pànic, quan l’avió estava baixant. Dona una sensació...
- Àvia, mai m’has cantat aquesta cançó... perquè?
- Espera que acabi d’explicar-te aquesta història i te la cantaré, d’acord?
- Val!!!
No sé, en realitat, em va agafar molta, el que es pot dir molta no, però he de reconèixer que si que vaig tenir bastant por. En tenia tanta que no m’havia adonat de que ja estàvem a terra. La Montse i en Quim, també tenien por, se’ls hi veia a la cara. Les hostesses de vol, ens van avisar de que ja podíem baixar de l’avió. Llavors em vaig descordar el cinturó, vaig agafar la meva bossa i vaig baixar de l‘avió. Quan estava a baix, em vaig trobar a la Montse i a en Quim esperant-me al costat de les escales de l’avió.
Tots tres vam començar a caminar cap on ens indicaven els soldats. Al ca d’una estona em vaig adonar de que aquell aeroport era militar. Perquè les pistes estaven envoltades per militars armats amb escopetes i metralladores. Com si fóssim (gent dolenta), la veritat és que en aquell moment, quan vaig veure que hi havien tants militars, vaig passar una miqueta de por, perquè em preguntava a mi mateixa que com era possible que m’hagués ficat en aquest embolic. Al cap i a la fi, on vaig, necessiten molta ajuda i no importa el que haguem de passar. El que importa és poder ajudar a la gent que ho necessita de debò, i no són gent de viure de la caritat dels altres. Almenys és el que m’han explicat. Dintre de poc sabrem tota la veritat. I jo ho veuré amb els meus propis ulls, llavors si que podré opinar.

CAPÍTOL 6 Pistoles, escopetes i militars..

Seguint el camí que ens indicaven els militars, vam arribar a una porta que conduïa a una gran habitació on hi havien les nostres maletes. Entravem de dos en dos o de tres en tres. Jo vaig entrar amb els meus dos “amics”, la Montse i en Quim. Hi havia unes casetes on havies de donar aquell paperet que ens havien fet emplenar dins de l’avió. Els argelins se’ls miraven , i et feien unes quantes preguntes i llavors et deixaven entrar a l’habitació on hi havia les maletes.
- Per el que veig és cantant, no?
- Si, de Catalunya
- D’acord, pot passar
- Gràcies
Aquesta va ser la conversa que vaig tenir amb el militar. Quan vaig passar, em vaig esperar a la Montse i a en Quim. Quant van acabar d’interrogar-los, tots tres plegats, vam entrar a buscar la nostra maleta. Enseguida les vam
trobar, ho únic que no em va agradar va ser que les bosses les llençaven al terra, com si fossin draps bruts. Llavors, quan ja teníem les maletes, hi havia un altre militar que te la obri i t’ho registrava tot. A mi no em van treure res, però a la Montse li van treure la càmera de fer fotos. Jo la portava amagada, perquè a mi ja m’havien avisat.
Ens van dur cap a fora, on hi havia quatre camions, un per a cada Wilaia. Jo m’havia de pujar en un camió que anava a Smara, però al veure que la Montse i en Quim pujaven en un altre, m’hi vaig pujar amb ells. Només érem nosaltres tres, en aquell camió. Bé en realitat, després, al final van venir et persones més.
En teoria havíem de sortir de l’aeroport Argelí, a les 6:30 del matí. Però com els argelins són molt tranquils, vam sortir a les 7:15. ens van obrir les portes, van passar llista, per veure que ningú es quedés allà. I el camió va començar a caminar, això si, molt a poc a poc. Darrere nostre hi havia tots els altres camions, que també anaven molt lentament. El camió estava molt destrossat, no tenia sallents, havíem de seure sobre de les maletes, per no fer-nos mal al cul, encara que era impossible. Estava destapat, i feia molt soroll. Vam seguir una recte que arribava fins a una rotonda, el nostre camió es desviava cap a la dreta, i tots els altres cap a l’esquerra. “no sé perquè el nostre, cap a un cantó els altres cap a un altre. Potser es va equivocar, o és que l’Aaiún era cap a l’altra banda...
Tots els que estàvem en el camió ens vam mirar estranyats.
- S’havia equivocat?
Ja començava la zona de desert. Només dúiem 10 minuts i ja em feia mal les galtes del cul, de tants sots que hi havien .... imagina’t quan portéssim dos hores i mitja.
- Deuria fer molt mal
- Sí, bastant.

CAPÍTOL 7 tot per una roda ...

Quan ja portàvem gairebé una hora, la roda del camió es va punxar, i a més a més no li quedava gairebé benzina. Tota la gent que hi anàvem dins del camió, ens vam mirar, i no amb un somriure , ni molt menys. El conductor, va baixar del camió i també ens va fer baixar a nosaltres, per veure si podia arreglar la roda. Però era massa difícil, perquè no tenia un gat, i el camió pesava molt. Com que la Montse ja havia anat altres vegades per allà, ens va proposar a mi i a en Quim d’anar a buscar ajuda. Tots dos li vam dir que si. Li vam consultar al conductor, ell ens va dir que no amb el cap, però nosaltres li vam insistir molt. No el vam convèncer gens ni mica, però tampoc ens ho va prohibir. Els tres vam començar a caminar cap a l’oest, i de tant en tant anàvem parant, per dir cap a on seguir, si cap aquí o cap allà. Després d’una hora caminant, que per cert, no trobàvem res de res. Ens vam adonar que ens havíem perdut en el mig del desert. Amb la calor que teníem, i amb el pes de les motxilles tota l’estona. Tots tres teníem gana, i com portàvem el menjar de l’avió, ens el vam menjar, però no tot per si de cas.
Ens vam quedar parats, sense fer res, esperant que vingués algú. La Montse va trobar una serp verinosa, al veure-la va saltar i va cridar molt fort. En Quim la va matar amb una pedra. Quan ja estàvem cansats d’esperar, ens vam aixecar i vam caminar una mica més. Ens vam trobar amb uns arbres, sense fulles i mig morts. A uns quilòmetres vam veure un cotxe, vam començar a córrer, però el cotxe cada cop estava més lluny. Els tres alhora vam cridar, però no ens escoltava. Continuàvem corrent durant una bona estona darrere d’ell. En Quim se li va ocórrer de llençar pedres contra el cotxe, perquè ens veiés. Al final, el conductor del cotxe ens va sentir i va frenar. Vam pujar al cotxe i... el noi molt estranyat, ens va preguntar d’on veníem. Durant el camí li vam estar explicant. Quant vam arribar a la Wilaia, a casa seva, ens van fer entrar dins de la haima. Ens van convidar a prendre un té i alguna cosa per menjar. El que més ens va sorprendre va ser el ritual dels tres tés. La dona que preparava el té, que per cert, parlava correctament la nostra llengua, ens va explicar perquè es prenien els tres tés. Cada un tenia un gust diferent com la vida mateixa:
Ø El primer té, és amarg com la vida
Ø El segon té, és dolç com l’amor
Ø I el tercer, i últim té és suau com la mort.
Mentrestant ens preníem el té, vaig reflexiona sobre la manera de pensar d’aquesta cultura sobre la vida i la mort, molt diferent a la nostra.
Quan vam acabar, ens vam acomiadar amb les seves paraules ( mahbés, en àrab). Cadascú de nosaltres ens vam anar a realitzar el nostre projecte, per això havíem vingut.
Jo vaig començar amb un altre planning, aquell noi jove,el del cotxe, va ser com el meu guia. Ell i jo vam fer un pacte, jo cantava per tot arreu on ell volgués, i a canvi em regalaria l’única flor del desert que hi existia en aquells moments. Tots dos ho vam acceptar, i vam començar a complir-ho.
Tothom em rebia amb moltes ganes, no sé com expressar-ho, tot els hi semblava poc, als llocs on anava em regalaven penjolls, polseres, melhfas ( la seva vestimenta), anells... i si no tenien res per obsequiar-me, ho feien amb un somriure. Vaig cantar per tot arreu on ell em va dir: als hospitals, a escoles, on es reunien els avis... un cop acabada la meva gira, ell va anar a complir la seva part del pacte.

CAPÍTOL 8 com a recompensa...

Al dia següent va escollir a tres dels seus familiars o amics,i es van preparar per la marxa cap al desert. Quan ho van tenir tot preparat, com era tradició, es van prendre els tres tés, no pensis que és una cosa ràpida, sinó que van estar com gairebé dues hores, això és molt normal, no medeixen el temps com nosaltres.
En acabar l’últim té, es van acomiadar dels familiars, van agafar els seus estris sense perdre de vista la tetera, el fogonet i sobretot, el té. I se’n van anar cap al seu destí. Jo em vaig quedar una mica enguixada, perquè no sabia on anaven i si tornarien sans i estalvis. Però la mare del noi, em va dir la frase més popular que es deia als Campaments: “no pasa nada”, jo no em vaig quedar amb aquella frase gaire convençuda, però si resignada.
Ja era hora de dinar, i la mare em va convidar a entrar a la cuina amb ella, si es pot dir cuina. Em vaig sentir com una més de la família ja que deixar entrar a la cuina, és una cosa molt íntima, només hi poden entrar els membres de la família. Mentrestant fèiem el dinar, la Fatimatou, la mare em va començar a explicar el risc que corrien. Primer havien d’arribar amb cotxe a un lloc indefinit del desert on només hi havia un arbre, això sí, sense fulles i mig mort, en aquell lloc indeterminat havien de deixar el cotxe i començar la seva ruta caminant, i esquivant les mines antipersones que hi havia per el camí. Per no trepitjar cap, anaven tirant pedres. Passat tot el camp de mines, que si anava bé, es trigava tot un dia. Arribaven a l’entrada a una cova subterrània, on hi havia, a part de diferents proves, hi havia diferents animalons verinosos, com serps, taràntules... totes aquestes proves no me les va voler explicar, va comentar de que no les sabia, però jo vaig suposar de que eren de vida o mort. Si superaven totes aquelles proves, cosa molt complicada, havien d’agafar unes bicicletes mig trencades que es trobaven a la sortida de la cova. Era molt difícil, perquè les rodes estaven punxades, els frens no funcionaven, les marxes: si posaves la sis, et posava la 1, no tenia sellent, bé el que tenia era molt petit, i feia molt mal, perquè es clavava el ferro.
Quan arrivaben al lloc on els hi indicava, un mapa escrit al terra, més ben dit a la sorra, trobàven una capsa, allà estava la flor del desert, que era l’obsequi que em portàven a mi. Havien d’apretar un botó, i començava la conte enrere, en aquells trenta segons, havien de desxifrar una contrasenya, que hi havia per poder obrir la caixa forta. Tots quatre van passar uns vint segons molt intensos, perquè si no podien desxifrar la contrasenya, s’haurien de quedar allà per sempre. Al final, amb les pistes que hi havia en un full sobre la caixa, els quatre la van desxifrar. Quan quedaven deu segons la tapa de la caixa on estava la flor, es va obrir, i tots quatre, es van posar plens d’alegria, i no només perquè s’havien salvat la vida, sinó, perquè podien complir el pacte amb mi.
De tant contents que estaven, van estar uns cinc minuts cantant la victòria, però el que ells no sabien, és que si la caixa estava més de cinc minuts oberta, però amb la flor dins, la caixa es tancava, però això sí, trigava vint segons en tancar-se.
Així que la tapa de la caixa, es va començar a tancar quan els quatre van tenir un pressentiment, però dolent. Es van mirar, van mirar a la flor i .... tots es van posar nerviosos, la van intentar obrir amb les mans, però pesava tant que no podien ni els quatre junts. Llavors, un d’ells va agafar una pedra i la va posar just per on encaixava la tapa amb la caixa, es van relaxar una mica, i entre els quatre, van tornar a intentar de nou això de pujar la tapa. Però no van poder, i amb els nervis li van donar un cop a la pedra que aguantava la tapa, i va caure cap a fora. Ara sí que es van adonar més ràpid, i van agafar uns pals que hi havia per allà, i entre tots van bloquejar la tapa. Ara si que van poder obrir-la. La van agafar enseguida i van començar el viatge de tornada.
Al tornar no havien de fer cap prova, perquè tenien un forat en forma de la flor que havien agafat. La ficaven dins i tot s’anul·lava. Van passar tots els obstacles anul·lats, corrents per si es tornava a posar en marxa. Van arribar al cotxe i van tornar cap a casa. Quan van arribar, me la van entregar, i tot el poble Sahrauí, estava sorprès del que havien fet. I jo també. Amb la flor ja entregada, em vaig quedar uns dies més i me’n vaig anar cap a Barcelona.
- I no tenien cap ferida?
- Sí, però cap d’important.
Me’n vaig anar amb la consciència ben tranquil·la, perquè sabia que havia fet un bon treball.
Des d’aquell dia me’n recordo del noi, que per cert no t’havia dit com es diu, Mahfoud, aquest és el seu nom.
Desde llavors, cada any baixo als Campaments de refugiats Sahrauís, per visitar a la meva família, el Mahfoud, la Fatimettou, i tots els altres.
Per això ara ja sé parlar Hasssania, el seu idioma.
- A veure, diguem en Hassania, com estàs Sabah?
- Squifick Sabah?
- I, em dic Shalia?
- Ana asmi Shalia.
Bé, ara ja saps tota la meva història del Sàhara, és hora d’anar a dormir, no creus?
Si, però ara entenc perquè la mama i jo tenim noms àrabs.
Molt bé, ara si que a dormir.
I aquesta va ser la història que més em va agradar explicar-li a la meva néta. Perquè des del dia que vaig tornar del Sàhara, he estat lluitant per la seva llibertat, i fer conèixer en el món on viu molta gent del tercer món, gent que està a la pobresa total, i que gairebé ningú es preocupa d’ells, només de gastar i gastar per satisfer el nostres desitjos.
Així que ara suposo que la meva néta aprengui d’aquesta història, i no només ella, sinó que també, quan sigui gran com jo, li expliqui als seus néts.
I com em va dir un noi Català que havia anat moltes vegades al Sàhara, “ o t’enamores del desert completament, o l’odies a mort” i a mi em va enamorar completament del tot. Per això hi vaig anar tantes vegades. I ara si fós jove, ja estaria allà.

espero que us hagi agradat...

viatge als campaments de refugiats saharauis

2007-04-22T18:39:00.000+02:00

En aquest viatge als campaments de refugiats Saharauis, he conegut al meu nevot, es diu, Joseph i té 2 anys. És una nen molt avariciós, com tots els nens quan són petits... no? Per exemple: quan no li donaves el que volia, es posava a cridar fins que ho aconseguia...
Bé per el que he vist, durant els cinc anys que vaig allà, és que tots els nens petits que coneixo són així.... però no només allà sinó aquí també, és una cosa de la naturalesa....
En Joseph, té un germà que es diu Limam, i ell està una mica gelós d'ell, perquè és el mimat de la casa...
* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *
A que és un nen molt guapo, el meu nevot...? està una mica gordet, però és normal, no? perquè només menja pa i iogurts, la veritat, és que no vol menjar res més... coses de criatures...
Bé, ara ja coneixeu al meu nevot tant com jo...